divendres, 3 de juliol de 2015

Nova casa vella


La província de Girona

La Diputació de Girona acaba de començar un nou mandat. La renovació dels diputats i diputades ha estat notable. Desprès de les vicissituds nefastes de la corporació anterior el relleu esdeveia una profilaxi imperativa per a tots els grups polítics. La manca d’autoritat del president Giraut (UDC), l'estat d'abandó i buit per part de la troika solidària de vicepresidents (CDC), el ridícul general d'una oposició (?) que mirava, escoltava i callava, va ser la bitàcola de la desgovernació. El descrèdit institucional total.

Cal esperar que la nova etapa avalada pel canvi de “vaques sagrades” per edils lliures de compromís amb el passat serveixi per a (re)pensar una institució més inspirada per la vida regimental que per la nova gestió pública.

La successió de governs de diferents marques en els darrers mandats no es va notar absolutament en res. Per què pensar la tasca si ningú t’ho demana? Recaptar, repartir, triar, afavorir i avall que trona.

La Diputació funciona com en el segle XIX. Al frontispici de Can Forn es podrien encunyar les paraules del regeneracionista Joaquin Costa: “Oligarquia i caciquisme com a forma de poder”.

Ben entrats en el segle XXI encara està per definir la missió, visió, valors i objectius. El govern no presenta un pla d’acció pels quatre anys de mandat ni es formula una carta de serveis. Molts ajuntaments passen la ma per la cara a la que diu que és la padrina i la veritat és que per a molts és una dida seca.

La transparència comença per saber com es reparteixen els recursos: quin percentatge per despeses d'administració, pels ajuntaments  i entre ells quant s’inverteix per càpita. Justícia distributiva en l’assignació.

La manca de política ha estat la política. Caldrà estar a l’expectativa del proper quadrienni. A veure si la Diputació adopta una Declaració Unilateral d’Independència i diu que n’hi ha prou i que traspassa els seus recursos a la Generalitat per convicció nacional i estalvi, i que els recursos han de revertir equitativament als ciutadans del territori. Aquest seria el millor servei per a potenciar estructures d’Estat reals i deixar d’una vegada els discursos buits i de circumstàncies que es succeixen cada quatre anys com un mantra.

Esperem que l’estel polar orienti els nous diputats i diputades i que el Sr. Pere Vila no digui mitges veritats com ha fet avui a l’entrevista amb el periodista Albert Soler al Diari de Girona. El flamant president parlant de CiU diu que “els assessors que hem tingut en la darrera legislatura han vingut a la Diputació, s'hi han dedicat i han complert les tasques encomanades. No hem «premiat» a cap exdiputat ni a cap ex-senador ni a ningú.” Sr. Vila, anem a pams, aquest ningú no és ningú, són exalcaldes i exregidors. Ah! I també val pels seus col·legues d’ERC i el PSC. No ens vulgui fer combregar amb rodes de moli al tercer dia.

Quedem a l’expectativa. El cartipàs, els noms i perfils dels assessors i les retribucions són la propera estació. Confiem que sigui una estació de pas i no de camí vers un nou Gòlgota.

L'administració territorial del nord-est peninsular