diumenge, 28 de juny de 2015

El jubileu de Josep Frigola


El P. Frigola en una classe d'alfabetització

L'hora dels adéus amb un grup de cristians nigerins.

 
Josep Frigola, missioner d’Àfrica, avui ha commemorat a la Immaculada de Figueres un doble cinquantenari: el de la seva ordenació sacerdotal i el de la seva missió: vint anys a l’Alt Volta/Burkina Faso i trenta al Níger (un dels països més pobres del món).

Cal dir que el lloc no podia ser més encertat: la Immaculada és la parròquia dels seus germans Victòria i Miquel, i l’interiorisme arquitectònic que respira és el més africanista de tota la diòcesi.

Tanmateix, el P. Frigola no ens ha dit si també celebrava allò de “Roda i rodaràs, i a casa teva tornaràs”. Gràcies a Déu, està en plena forma i té l'empenta de sempre. Ja sabrà trobar la manera de ser útil a africans i europeus. El viatge no s'acaba



L’han acompanyat, concelebrant, Mn. Miquel Àngel Ferrés, rector i arxiprest de l’Alt Empordà Interior, Mn. Joan Riu, rector de Sant Tomàs de Fluvià -proclamat pel P. Pep com el seu germà gran-, i els pares blancs José Morales, andalús de Motril, provincial, i amb anys de missió a Mali, i Aurelio San Juan, lleonès de Valdecañada, amb missió al Congo. La impressió ha estat la de tenir fit a fit uns homes de Déu que fan certa la proclama del teòleg Karl Rahner: “El cristià del segle XXI, o serà místic o no serà cristià”.

L’emotivitat era a l’ambient. I a l’altar no ha pogut reprimir l’emoció a l’hora de fer memòria dels difunts estimats. Sobretot, recordant Montserrat Margall, de Malgrat de Mar. Ella amb les seves mans havia brodat l’estola que estrenava avui, on figura un bon pastor africà que s’ha reproduït al recordatori de l’acció de gràcies.


"Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només al jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal; i tant se li'n dóna de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. Encara tinc altres ovelles, que no són d'aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m'estima perquè dono la vida i després la recobro Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la." (Jn 10,11-18).
En Josep més que un bon pastor és tot un bon majoral. Quan el papa Francesc diu que els sacerdots han de fer olor d’ovella és evident que pensa en pastors com aquest de Vila-robau. El P. Josep també ens ha recordat en la seva homilia que el Bon Déu li va canviar el burro català pel camell africà…

La celebració, animada per una litúrgia de proximitat i so d'orgue, s'ha acomiadat amb l'assemblea cantant el Virolai i adreçant les mirades a la Mare de Déu de Montserrat.

Seguidament, s'ha pogut veure l'exposició "Àfrica al cor. El conflicte ruandés vist per Joaquim Vallmajó" produïda pel Grup d'Empordanesos i Empordaneses per a la Solidaritat. A la plaça ha tingut lloc un refrigeri i posteriorment un dinar de germanor al claustre del veí Institut Ramon Muntaner.

Demà a Sant Pere de Figueres, se celebrarà una eucaristia en memorial del P. Joaquim Vallmajó, fill de Navata, amic d'en Josep Frigola i company a la societat dels pares blancs. Quim Vallmajó va ser executat a Rwanda, víctima innocent de les violències desfermades que varen sotraguejar el país.

He pogut compartir aquest cerimonial en la companyia d’amics de Palamós: la Laura Dalmau, en Francesc Puntas i en Julià Ferreres. A l'acabament els he mostrat el carrer de sant Pau emplaçat en la Via Augusta i trajecte del camí de sant Jaume de Galícia. També la Plaça Triangular per a "descobrir" el pis on va viure un actor de fama, exalumne dels Fossos.

Un dia ens haurem de (re)trobar amb en Josep per fer-la petar a redós d'alguna fontana ombrívola.

Josep, missió acomplerta. Al·leluia!



Les fotos són reproduïbles per gentilesa del fotògraf Xavi Torner de Figueres, amic de Josep Frigola i animador de l'ONGD dedicada al Níger.