Una gran jardinera

D'ençà de l'octubre no havia tornat a l'Escala. El paisatge de cara a tramuntana era espectacular: net, soleiat i esbatanat amb una mar de tràngol. El Canigó i el Pirineu exhibien la seva millor estampa: nevats i sublims.

Al port de la Clota, però, vaig tenir una gran decepció. Vaig veure com desballestaven una teranyina, sense dignitat i ofensivament: a cops de pala d'excavadora. El cerimonial marítim ho hauria de preveure. A un vaixell o se l'esfonsa o se li cala foc!

La meva mare, la iaia Dolors (Lolita) Aznar Martínez (Almendricos, Múrcia, 1930),

 a la trobada familiar anual al santuari dels Àngels (2008).
 

Vaig acabar al garden d'Empúries per reconciliar-me amb la Bellesa i vaig proveir de plantes per a obsequiar la meva mare. Ahir era la diada de la Mare de Déu dels Dolors, la Pietà romana, amb processons a Banyoles, Besalú, Mieres i Peralada. Una devoció arrelada d'antic.

La meva mare és una gran jardinera. Les amigues i veïnes li porten les plantes a "sanar". I, si, les cura.
 

Els castells càtars i l’escenari de la fi del món

Una experiència de viatge inusual: tres artistes i un badoc. El destí és el poble occità de Bugarac, on poder contemplar el cim més emblemàtic i de renom de les Corberes.

En Joan Biarnés condueix el seu cotxe, i l’acompanyen en Miquel Bohigas i en Josep Maria Borrat. Tots tres, virtuosos de les arts visuals. Fa anys que dos cops al mes ―sempre el dimecres― organitzen una matinal a la recerca d’emocions i sensacions a primera vista, que immortalitzen amb el seu objectiu fotogràfic.

M’han convidat a compartir la sortida. Els espero a casa, a peu de porta. Arriben amb puntualitat britànica. Enfilem cap al Pertús. Creuem el tram vallespirenc i la plana del Rosselló ―hi tinc un record per a la meva àvia paterna, nascuda a Elna durant la Gran Guerra― fins a la ratlla de la Fenolleda i el Perapertusès. Uns territoris condicionats històricament per la geoestratègia: el Tractat de Corbeil (s. XIII) i el Tractat dels Pirineus (s. XVIII).