L’agricultura fa els homes forts i els dóna el més honrat profit.
Marc Porci Cató (234-149 aC).
Us beneïm, Senyor, Déu de l'univers, per aquest vi que hem rebut
de la vostra bondat i que és fruit de la vinya i del treball dels homes.
de la vostra bondat i que és fruit de la vinya i del treball dels homes.
Litúrgia eucarística (Ordinari de la Missa).
Primer va ser en Josep Parés, de Sant Gregori, que em va explicar que havia anat a vaimar a la vinya del seu amic (i antic veí meu) Josep Condom, de Sant Joan de Palamós. I que mentre feinejaven hi va passar una persona que els va recordar l’avi. Me’n recordo perfectament de l’avi Arturo quan m’omplia l’ampolla de la bóta.
Uns dies després, en Josep Olivé, de Sant Joan, em va fer arribar la fotografia de família del grup d’amics que varen participar en una mateixa experiència. Em deia: «Dissabte passat, mentre veimàvem una vinya que treballa en Jordi Margarit de Mont-ras, vaig poder parlar amb en Xicu de Can Maiorca (Mallorca) que s'havia estat al carrer de la Rutlla Alta (em va dir que també se'l coneixia amb el nom de carrer dels suros). Li vaig comentar la jornada que havíem celebrat el 15S i va dir que quan recorreguéssim el carrer de la Rutlla també s'hi afegiria: en sap tots els noms. En Xicu (a la imatge, el primer començant per la dreta), juntament amb altres dels participants a la veimada del diumenge, començà a desgranar renoms amb facilitat i vaig aprofitar per recollir-ne alguns. Amb tot plegat ja hem arribat a 100 referències. No està gens malament, no?».
Més tard, en Miquel Bohigas m’enviava el reportatge que va fer a Garriguella i que el dia de sant Francesc d’Assís un empordanès va conèixer a Anglaterra.
Divendres passat al matí vam estar parlant amb en Narcís Camps, del magatzem Agro Cos de Sant Gregori, sobre el most que ja tenen a punt per vendre: blanc i negre. Ara resulta que està prohibit parlar de lledoner i que hem de dir-ne garnatxa blanca. L’enopoder també imposa norma i llenguatge. Qui ho havia de dir!
En Miquel m’explicava: «Per si de cas, he de dir-te que l'amo de la vinya (el que menava el tractor) ens va dir que el raïm era carinyena. La majoria dels veremadors eren marroquins, sud-americans o subsaharians, com diuen ara, llevat de l'amo i la seva mare, una dona de 85 anys que era qui manava la colla i que treballava més que tots plegats. Això era a prop de Garriguella, al tros de les Vinyasses, al costat d'una granja, entre la GI-603 i la C-252. T'adjunto el mapa de situació».
Les imatges d'en Miquel -com sempre- són un compendi de poesia i tècnica.
Els enòlegs, els celleristes i els lobbistes de la vinya i el vi que diguin el que vulguin, però als profans no ens calen punyeteries glamuroses: tenim a l’abast el treball ben fet de generacions de pagesos. També la sensibilitat dels poetes, els músics, i la Bíblia, referent cultural que supera (amb escreix) tots els «creatius» publicitaris.
Visca els vaimadors!
Visca la terra!
