 |
|
Representació iconogràfica del Tempus fugit, el temps s’escapa: un rellotge de sorra amb unes ales incrustades. Portal del cementiri de Palamós. |
Et guanyaràs el pa amb la suor del teu front
fins que tornis a la terra d’on vas ser tret:
perquè ets pols, i a la pols tornaràs.
Gènesi 3, 19
Bíblia Catalana Interconfessional
Sant Narcís i Tots Sants són els dies que ens introdueixen de veritat a la tardor. Hi ha una data astronòmica, però aquestes festes són les viscudes com a realment certes a les terres de Girona. Després de la festivitat del sant bisbe mosqueter el cicle festiu del nord-est català s’extingeix i per això s’emfatitza el reclam: «Per Tots Sants, a Girona».
L’olor de les castanyes i el moniatos torrats es fa present als carrers, i els panellets omplen els aparadors de les pastisseries. També la fragància de les flors tardorals per excel·lència: els narcisos casolans i els crisantems que senyoregen els cementiris d’ambdues vessants de l’Albera.
Un altre senyal del temps de maduresa és el començament de la poda d’arbrat i la celebració immediata del dia dels morts. L’Església catòlica té instituïda la data del dos de novembre per commemorar la festivitat dels fidels difunts, que al País Valencià també és coneguda com a Dia de les Ànimes.
Com cada any, he acompanyat la mare als cementiris de Palamós i Sant Joan a netejar els nínxols de l’avi Pitu i del meu pare i portar-hi flors, i a visitar el de la besàvia Consol Montllor. Uns dies abans havia conegut el de Santa Coloma de Farners amb la companyia d’en Xicu i en Felipe.
Santa Coloma té un cementiri concebut com un jardí. Pla, ample, cartesià, còmode. Es fa evident el tremp artístic de la ciutat en algunes làpides.
A Palamós és tota una altra cosa. Els cognoms de la burgesia s’hi fan notar de manera sumptuària. Els panteons esdevenen monuments funeraris que fan ostentació d’estatus.
El de Sant Joan, en canvi, és un cementiri net i polit: completament discret i senzill: tothom és igual, sense distincions ni diferències.
Aquest fossar popular, democràtic, sense presumpcions, bé podria acollir un simple còdol de riera a manera de monòlit clavat a la terra que fes memòria dels homes i dones de Sant Joan i Palamós ―d’ahir i de sempre― que han mort lluny d’on varen néixer: refugiats, exiliats, deportats, executats, emigrats, accidentats, exclosos, malalts, desapareguts, desplaçats... per tal que el seu record resti en pau entre la seva gent.
 |
| Ceràmica enclastrada a l'entrada del cementiri de Santa Coloma de Farners |
 |
Relleu escultòric
en un nínxol del cementiri
de Santa Coloma de Farners.
|
 |
|
Una parella d’adolescents abraçats visiten
i fan companyia a una persona enterrada de poc.
Hi ha col·locades dues corones
de flors: una al nínxol i l’altra a sobre teulada.
Santa Coloma de Farners, 19-X-2015.
|
 |
Àngel que encimbella un mausoleu del
cementiri de Palamós.
Sota el collarí, un crismó. Els serafins sovint són representats a les tombes:
se’ls
atribueix la protecció dels difunts en la promesa de vida eterna.
|
 |
Sant Miquel Arcàngel
al cementiri de Palamós.
La llança amb què triomfant sotmetia el dimoni ha
desaparegut.
|
 | ||
Escultura de marbre
que adorna un panteó del cementiri de Palamós.
És una Desolació serena de gust modernista.
|
