dissabte, 17 d’octubre de 2015

El Vapor de la Burés

OLYMPUS DIGITAL CAMERA
El Vapor de la Burés. (web de l'Ajuntament d'Anglès).

El cap de setmana del 9 a l’11 d’octubre Anglès era una festa. Celebraven el Remei amb un atapeït programa d’activitats entre els quals hi havia la participació local a les Jornades Europees del Patrimoni, que enguany estaven dedicades al patrimoni industrial. Quelcom que Anglès té en quantitat i qualitat.

El dissabte, una colla de Sant Gregori vàrem formar expedició per anar a visitar el Vapor de la Burés. Érem en Miquel Bohigas, l’Esperança Vendrell, en Pep Caballé i jo mateix.

Férem ruta per Constantins, Calders, Bonmatí i Sant Julià del Llor. Un recorregut suau, serè i plàcid, i més en aquest temps de tardor. El dia s’havia aixecat radiant.

Ens hi esperaven l’Emili Rams, arxiver municipal, i en Miquel Tarrés, del Grup d’Estudis de la Vall d'Anglès, amb qui vàrem tenir temps de saludar-nos just a temps per iniciar la visita guiada del torn de les onze.

L’Emili ens va introduir a la història industrial de manera clara i amena, i va suscitar el nostre interès en tot moment. Sap empeltar ―amb fi encert― el coneixement amb la vivència. I quan cal, l’anècdota i l’humor. Guillerenc.

També va detallar el què i el perquè del Vapor –el cor de la industrialització local― i les circumstàncies que varen portar in extremis a la salvaguarda d’aquell valuós patrimoni que condensa el mitjà de treball de centenars de famílies i explica el progrés socioeconòmic que va experimentar Anglès i rodalia. També els daltabaixos brutals que ha suposat la divisió internacional del treball.

A tots ens va impactar l’enginyeria del Vapor i les seves dimensions. També la ubicació en un vertader saló. S’ho mereix!

En el decurs de la visita es va fer possible la interacció entre els assistents, cosa que va animar la participació.

En acabar vàrem poder ampliar el recorregut i, així, conèixer la col·lecció d’arqueologia industrial que es va aconseguint mitjançant donacions d’empreses i particulars, i que haurà de donar cos al projectat museu de la industrialització. Ens va acompanyar i donar tota mena d’informacions en Lluís Pont, mecànic d’ofici i voluntari entusiasta. En Miquel Bohigas va anar fotografiant peces.

Fem vots perquè el poble d’Anglès pugui anar completant successivament un equipament de característiques úniques que ha de permetre fer memòria del passat, però també posar les bases per a un nou desenvolupament local. El suport del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya no els ha de mancar. N’hauran de ser l’antena al territori.

Tots vàrem tornar a Sant Gregori, excepte en Miquel Bohigas, que es va quedar a Anglès. Havia de participar en el muntatge de l’obra de teatre InfidelitI, que aquell vespre portava a escena IncreiXendo i a la qual varen assistir més d’un centenar de persones.

En un temps d’espera, va aprofitar per fer un volt, i la seva creativitat innata es va concretar en el dibuix de dos elements del vell Anglès. En unes hores en Miquel va fer créixer el patrimoni: l'artístic i l’immaterial (el somriure dels espectadors). Sensibilitat i felicitat.




Vàrem quedar amb els amics d’Anglès que un dia ens tocaria a nosaltres fer-los de cicerones per Granollers de Rocacorba, bressol de Pere Joan Sala, cap remença, que conserva un element patrimonial rellevant i poc conegut: el comunidor.

Fins aviat!