 |
| El mas Vilanova de la Pietat. |
Seguint les passes i els afanys de Josep Olivé, el dia del Pilar vàrem viure la segona passejada «de treball» per Sant Joan de Palamós, que en aquesta ocasió va estar dedicada a recórrer els masos emplaçats entre el veïnat del Figuerar, la riera de Vall-llobrega i el torrent de Belitrà.
Entre una i altra en Josep en va fer una d’especial amb la seva àvia Maria: «Fa uns dies vaig repetir la ruta amb la meva àvia, asseguda en una cadira, gràcies al Google Maps. Va poder passejar pels carrers del nucli antic de Sant Joan amb l'ajuda de l'Street View: un èxit! Els records fluïen fàcilment i va estar molt contenta amb la passejada virtual.»
El punt de trobada va ser el pi d’en Xana, fita del Vila-romà terrassà. En aquesta ocasió ens aplegàrem en Josep, l’Antoni Romero, en Quim Puig i família, la meva mare i jo mateix.
En Josep coneix Sant Joan pam a pam. Amb la recerca sistemàtica que mena aconseguirà bastir un recull onomàstic excepcional. Fent honor al rigor que caracteritza el seu treball, tornava a anar proveït de fitxes, gravadora de veu i cartografia. I llapis i goma.
L’Antoni Romero conserva la memòria de generacions d’alumnes amb noms, cognoms, nissagues i vides. Sant Joan, les sardanes, l’atenció als discapacitats infantils i els masos són els eixos que han ocupat la seva maduresa i omplen la seva jubilació. Sempre tenia a mà les fotografies de la col·lecció de maquetes dels masos que ha fet.
En Quim Puig va aportar el coneixement directe de la pagesia amb els ulls del vailet dels masovers de la Pietat. La seva família –l'Angelina, la Teresa, en Joel i la Laia— varen poder conèixer sobre el terreny l’entorn i el paisatge d’infantesa de l’avi.
La meva mare va recordar els pagesos del Figuerar que anaven a vendre a plaça com ella (la Remei, en Fernando, en Pere, una dona que criava colomins i ella li’n comprava per a l’arròs...).
Per a mi va ser l’oportunitat de tornar a trepitjar els camins i reveure els masos que havia descobert fent d’escolà de mussan Domingo quan anàvem a practicar l’exorcisme del Salpàs i les dones ens «pagaven» amb ous.
Vàrem començar per cadascuna de les cases de pagès del Figuerar i la visita exterior de Can Grassot (antigament Gallart). Un edifici noble les vicissituds del qual ens va comentar una llogatera amable.
A partir de llavors el recorregut va ser amb cotxe i fent parada a cada mas, fins a Can Pere Tià, des d’on vàrem enfilar cap al santuari de Bell-lloc, fent atenció especialment llarga al mas (Vilanova) de la Pietat, que és on va néixer i viure fins als tretze anys en Quim Puig. Eren tres fills a la casa i la finca no era prou gran i per això el propietari va oferir als seus pares la possibilitat d’anar a un mas amb més vessanes que tenia a Granollers de Rocacorba: la Coromina. I així va ser.
El punt darrer d’observació va ser el pont Eiffel que salva el pas de l’Aubi davant el Mas Gorgoll. En Quim va intervenir en el desmuntatge a Girona. Palamós té un pont de segona mà i renom universal. Llàstima que s’està rovellant i cap plafó informa de la seva història. No s’ho mereix.
La cloenda de la trobada la vàrem celebrar amb un dinar al restaurant Vall-llobrega (sense malícia i per a la gent del país, Ca la Bruta). A taula s’hi varen fer presents la Mercè i l’Otger, la muller i el fill d’en Josep, i la senyora Romero. Entre plat i plat i a la sobretaula vàrem tenir la possibilitat de seguir fent-la petar.
El balanç no pot ser més positiu: bon ambient i confraternització. Una oportunitat esplèndida per conèixer persones en la proximitat i (re)descobrir la terra.
Gràcies!
 |
| En Josep atent a les explicacions d'en Quim. L'Antoni contrasta in situ el mas i la foto de la maqueta que li va dedicar. |
 |
| En Josep i en Quim comentant el pou i els usos de l'aigua. |
 |
| Els exploradors. D'esquerra a dreta: Quim Puig, Laia Casas, Angelina Fontanella,, Joel Casas, Lolita Aznar, Carles Sapena, Antoni Romero, Josep Olivé i Teresa Puig. |
