dijous, 21 de juliol de 2016

Sant Ferriol. El sant de les oques. I el meu.







Les oques es relacionen amb les vides de sant Ferriol i santa Eulàlia. Al claustre de la Catedral de Barcelona hi ha tretze oques; tantes com anys tenia Eulàlia quan va ser martiritzada.







Àngel Rodriguez i Vilagran
Sant Ferriol, soldat de Déu
Centre de Pastoral Litúrgica
Barcelona, 2016.


























Edició i comunicació catòliques

A Catalunya els benedictins i els cordimarians sostenen sengles editorials generalistes: Publicacions de l’Abadia de Montserrat i Editorial Claret. A l’empara de la fórmula  canònica d’associació de fidels, el Centre de Pastoral Litúrgica (CPL) esdevé una editora especialitzada en culte i sagramentologia. En el sector privat Fragmenta Editorial ocupa un nínxol de negoci «des d’una perspectiva rigorosament aconfessional, publiquem llibres no religiosos sobre religions». Casos a part són les publicacions d’entitats com Cristianisme i Justícia, la Fundació Joan Maragall, la Facultat de Teologia, la Fundació Balmesiana o el Centre d’Estudis Pastorals, que recentment ha quedat subsumit per la universitat catòlica de Barcelona que per mor de no dir-se així ha adoptat la denominació d’Ateneu Universitari Sant Pacià. Al regne d’Espanya les universitats de darrera generació instituïdes per l’episcopat gaudeixen d’escàs prestigi acadèmic i social; a sensu contrari es valoren les promogudes per ordes religiosos.

Les publicacions, la comunicació (Ràdio Estel; el setmanari Catalunya Cristiana; el portal Catalunya Religió; l’Agència Flama de notícies eclesials; els projectes del Observatori Blanquerna en Comunicació, Religió i Cultura; els espais de religió a la premsa, la ràdio i la televisió; i altres accions promogudes per l’Església són objecte de subvenció per part de la Generalitat de Catalunya. Vegeu les atorgades en el decurs dels anys 2014 i 2015. Paradoxalment, la Direcció General d’Afers Religiosos a la mateixa guingueta atén una organització laïcista: la Fundació Francesc Ferrer i Guàrdia.


El culte als sants

En ocasió del XVIII Col·loqui de la Societat d’Onomàstica (Girona, 1993), Mn. Josep Maria Marquès va començar la seva ponència dedicada als «Cultes de sants medievals» amb aquesta asseveració: «El culte als sants té entitat pròpia dins de la història religiosa; la santedat es troba al cor de l’experiència creient. Encomanar-se a un sant o a un altre és cosa que depèn de tradicions i imatges mentals, no sempre vehiculades per via jeràrquica, sobretot durant l’Edat Mitjana, i de matisos de l’espiritualitat, de vegades més interessada, com la que se’n serveix per demanar la seva protecció en circumstàncies de trasbals i sofriment, de vegades més aviat imitativa, per certs sants vistos com a model de perfecció.»

Marquès considerava que a casa nostra el tema era gairebé verge i per això  es va imposar la tasca pionera al bisbat de Girona. A hores d’ara aquell capellà, arxiver i historiador infatigable que va ser «el savi del carretó» estaria satisfet de poder revisar a l’alça i positivament els progressos en aquest domini: a les universitats s’han elaborat tesis doctorals i les revistes científiques han publicat articles d’investigació.

La línia de recerca és oberta a Girona i arreu dels Països Catalans. Tanmateix, seria negligible no esmentar el referent ineludible dels «Cahiers de Fanjeaux» que han centrat aquest interès en successives edicions dels seus Col·loquis. I permeteu-me aquí una expansió personal: Fanjeaux i l’Eremo delle Carceri són dos llocs que m’han colpit. «Locus amoenus» on he experimentat físicament i psicològica un benestar espiritual ple. Domènec de Guzmán i Francesc d’Assís s’hi fan presents.



Pel que fa a la divulgació, tres anys després de l’exposició del Dr. Marquès, el Centre de Pastoral Litúrgica va crear la col·lecció «sants i santes» amb un encertat format tant pel que fa als continguts com la materialització gràfica. El maig de 2016 s’ha assolit la fita de 240 títols. Aquest darrer número ha estat dedicat a sant Ferriol i n’és autor el Dr. Àngel Rodríguez i Vilagran, periodista i investigador de la cultura religiosa. Amb anterioritat havia publicat els corresponents a sant Mer i sant Narcís. El catàleg del Centre de Pastoral Litúrgica registra altres autors gironins: Mossèn Martirià Brugada amb vint títols; mossèn Joan Baburès amb el dedicat a Feliu l’Africà; i el P. Jaume Gabarró, monjo de Solius, a Bernat de Claravall.



Àngel Rodríguez i Vilagran, als estudis de Fem Girona on va ser entrevistat per Eduard Cid amb motiu de l'edició de Sant Ferriol. Fotografia Fem Girona.


Martirià Brugada compta amb una obra hagiogràfica considerable i per modèstia personal o política editorial no ha lliurat a les premses el dedicat a sant Martirià, el seu sant i de Banyoles. A les terres de Girona comptem veure aviat les monografies dedicades a sants, santes i advocacions marianes arrelades: Aniol, Farners, Dalmau, Tura, Telm, Afra, Mont, Creu, Àngels, Vilar. També travessar les Alberes per a recollir el santoral de les comarques catalanes de França: Elna, Coralí, Genís... Més encara com a marc d’una peça hagiogràfica excepcional: «Vides de sants rosselloneses». Els santuaris, les llibreries locals i les diocesanes d’una banda i altra de la ratlla n’han de ser difusors: Casa Carles a Girona i Siloë a Perpinyà.

Les congregacions han de trobar en la col·lecció una bona eina a l’abast. Recordem els processos de beatificació i canonització de Maria Gay (Llagostera), fundadora de les Religioses de Sant Josep de Girona (Vetlladores); Magdalena Aulina (Banyoles), fundadora de l’Institut Secular Operàries Parroquials (Casa Nostra); Facunda Margenat (Girona) i Fidela Oller (Banyoles), de l’Institut de Religioses de Sant Josep de Girona; Francesc Xavier Butinyà (Banyoles), fundador de les Filles de Sant Josep (Josefines); Joaquim Masmitjà (Olot), fundador de les Missioneres del Cor de Maria; Maurici Proeta (Castelló d’Empúries) frare agustí i Bartomeu Fanti Xiberta (Santa Coloma de Farners) frare carmelita. I la venerable Lliberada Ferrarons, obrera olotina de poca fortuna (en vida i en mort: la causa no avança).

Els ordes religiosos tenen l’afany de procurar sants i beats sortits de les seves rengles, amb una única excepció: la Cartoixa. «Cartusia sanctos facit, sed non patefacit», és la norma incrustada en l’esperit de la vocació cartoixana: la Cartoixa fa sants però no els revela.


La religiositat popular

Tradicions, costums i pràctiques cultuals peculiars s’inscriuen en la religiositat popular. Concepte que incomoda els antropòlegs per l’ambigüitat polisèmica i a la Congregació pel Culte Diví i la Disciplina dels Sagraments per la deformació que poden arrossegar amb l'engalzament de supersticions i màgies. El «Directori sobre la pietat popular i la litúrgia» (2002) és concloent: «L’accent exclusiu en la pietat popular pot afavorir un allunyament de la revelació cristiana i l’assumpció indeguda o equivocada d’elements de la religiositat còsmica o natural; pot introduir en el culte cristià elements equívocs, procedents de creences precristianes; pot crear la il·lusió d’assolir la transcendència mitjançant experiències religioses viciades; pot fer que la funció dels mitjancers secundaris, com la Mare de Déu, els àngels i els sants, i fins i tot els protagonistes de la història nacional, suplantin en la mentalitat dels fidels el paper del únic Mediador, el Senyor Jesucrist (57).»

El santuari és el lloc per excel·lència del catolicisme popular i sant Ferriol en té dedicat més d’un. I aquesta devoció és la que ha propiciat que Àngel Rodríguez establís un relat a partir de les fonts existents en l’àmbit de l’hagiografia i l’etnopoètica, disciplina que ve a rellevar el folklore. Així sant Ferriol tan es presenta com un tribú romà que és martiritzat a la riba del Roine com el capitost d’una partida de malfactors i encara amb diferents derives. I quina possible correspondència tenen aquests «antecedents» amb el patronatge atribuït de tolits i baldats, un reguitzell de malures, vinaters, nedadors, lladres, nàufrags... i les oques? Deixarem la resposta pendent per tornar-hi un altre dia. Ara toca felicitar l’autor pel treball i el Centre de Pastoral Litúrgica per la tria. La tasca ha de continuar.



Goigs de Sant Ferriol d'Olot editats en la festa onomàstica de 2008.




Àliga nova del barri de sant Ferriol d'Olot. Festes del Tura de 2014. 
Fotografia d'Adrià Costa.