divendres, 18 de setembre del 2015

Una passejada per Sant Joan de Palamós





D'esquerra a dreta: Josep Olivé, Josep Cardona i Pere Colls a la plaça de Sant Joan.




En Pere Colls (a la plaça) i en Vilanova (al balcó) intercanviant records. En Josep Olivé atent a les fitxes.



Dimarts passat quatre persones vàrem viure una experiència molt especial a Sant Joan, i això va ser possible per la connexió que varen propiciar entre nosaltres el mestre Antoni Romero i en Francesc Puntas, nét de l’avi Sarrinat, titular de l’antiga llibreria de la carretera, entre Can Pelegrí i el trencant de l’antiga fàbrica del pa (avui CAP Caterina Cargol). No hi ha casualitats.

En Josep Olivé, besnét d’en Lliure i la Solita de Cal Pinxo del carrer Major és un científic amb vocació humanista i un home compromès: de cap escolta a membre actiu de l’Associació de Veïns. I, a més, estudiós i documentalista de la vida local.

Empès pel seu compromís cívic i social va organitzar una trobada entre generacions per fer un primer recorregut al nucli antic de Sant Joan a fi d‘exercitar els records populars d’uns i altres a la recerca de persones, famílies i cases, amb l’objectiu de fixar-ne la memòria.

Si bé vàrem començar el recorregut ell, en Josep Cardona, la meva mare i jo mateix, en el decurs de la caminada s’hi varen afegir els espontanis que vàrem anar trobant. Històrics del poble que varen ajudar en la recerca de manera inesperada.

A en Bailando, que venia de comprar el pa el vàrem fer anar a esmorzar fora d’hora. Ens va acompanyar pels carrers de l’Església, Aiguamoix i Llevant. A la Plaça vàrem ensopegar amb en Pere Colls, que va ser un informador d’excepció: va néixer allà i no se n'ha mogut mai. Quin delit el d'en Pere: admirable! I si no m’equivoco, es va acomiadar de la meva mare: no de la trobada sinó per sempre...

Sense cicerones vàrem anar fent el carrer d’Avall, Puigpedró, Rentadors i l’avinguda de la Llibertat. En arribar a l’estanc d’en Liceo, la mare i jo vàrem haver de plegar, i els dos joseps varen fer sols la Rutlla Baixa.

Un dinar al Topi’s va fer possible encara més l’anècdota i la precisió. En Josep Cardona té una memòria prodigiosa. Només conec una altra persona amb aquest do: el senyor Enric Mirambell, de Girona.

El treball de camp ha estat una ocasió excepcional per a l’evocació i per mantenir presents tantes persones i situacions viscudes. Irrepetibles. I esdevé laudatori constatar que un jove pare de família no vulgui deixar perdre tantes vides que han sumat generació a generació el pòsit d’una convivència. En Josep Olivé ens va dir que havia anotat una vuitantena de noms i que l’arxiu sonor que va enregistrar en serà un complement prou útil. El biòleg va ser antropòleg per un dia i va xalar amb l’observació participant.

Ja hi ha aparaulada una segona trobada, que serà dedicada al Sant Joan terrassà: del Pi d’en Xena al nord i l’est: el Figuerà, el Balitrà, la Pietat i fins a Bell-lloc i Montagut. El record dels masos i els seus estadants. Comptem que llavors s’hi podran incorporar el mestre Antoni Romero -que ha reproduït les masies en maquetes- i en Quim Puig, que havia viscut a la Pietat i amb tretze anys va marxar cap a Granollers de Rocacorba i Canet d’Adri. Un altre llemenenc «nouvingut». Amb en Quim ens hem conegut també pels atzars (o no) que ens brinda la Vida.

La re-passejada per Sant Joan va esdevenir esplèndida per la companyia, el tarannà i el resultat que quedarà per sempre d’unes gents i uns escenaris modestos ―però definitius― per a aquells pobletans que porten Sant Joan al cor.


Visita del president Francesc Macià a l'Ajuntament de Sant Joan, el 1931. Fotografia cedida per Josep Olivé.

Les cases consistorials i l'escola de Vila-romà, el centre cívic que l'Ajuntament de Palamós hauria de fer posssible.



A l'esquerra Cal Xupeto i a la dreta la rectoria. Al mig el carrer de l'Església.
Façana de l'església parroquial de Santa Eugènia de Vila-romà.