Paraules de pas: Els Cruceros Costa Brava

El Pasajes navega sota l'espadat de Sant Elm rumb a Tossa. Processó de la Mare de Déu del Bon Viatge. Sant Feliu de Guíxols, 12 d'octubre de 1973. Imatge: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).

La primera vez que visité Tossa, fue por vía marítima.

Nos embarcamos en uno de los cruceros «Costa Brava»,

en la playa de San Feliu de Guíxols. Unos jóvenes vestidos de marinero

ayudaban a subir por la pasarela.

Ponían más atención con las mujeres que con los hombres.

Eran muy corteses y galantes ;

pero no decían ni una palabra, sonreían nada más.

Pedro Caner, «Tossa, ida y vuelta»

a Turissa, núm. 14, juliol de 1966, p. 13.

A Palamós una cosa és parlar dels «Cruceros» i una altra dels «creuers». «Cruceros» Costa Brava va ser la línia marítima de passatge entre Tamariu i Arenys de Mar que va estar en servei de 1958 a 2002. Després de dècades d’èxit va tenir un final ruïnós. Els «creuers» són els hotels flotants que a hores d’ara fan escala a port.

La tecnocràcia franquista va crear els «Planes de Desarrollo Económico y Social» per posar fi a l’aïllament internacional i l’autarquia econòmica. Amb la creació del Ministeri d’Informació i Turisme (1951) es va posar la primera pedra per a la industrialització del turisme, que també es va voler associar amb les bondats del règim a través d’una propaganda exterior potent. Va ser cabdal l’explotació de l’eslògan «Spain is different!». La prehistòria de la vigent «Marca España».

En aquest context la Costa Brava va recuperar el lideratge turístic, però canviant de paradigma: de l’elitisme a la massificació.

La Casa Ribera de Palamós, amb amplis lligams amb el franquisme a través de l’alcaldia, la Cambra de Comerç, el Sindicat Vertical i diferents lobbys com la Salle, Club Nàutic o els Rotary, va tenir un protagonisme de primer ordre en la implantació i desenvolupament de negocis vinculats a les finances, les comunicacions, el port, el transport i el turisme.

Manolo Insúa, objecte d'una fotografía de Xavier Miserachs. Tossa de Mar, ca. 1965. Catàleg de l'exposició F. Català-Roca i X. Miserachs. Dues mirades al territori. Memòries de la Costa Brava. Fundació Caixa Girona, 2007, p. 20.

En la perspectiva que oferien les estratègies governamentals els Ribera varen crear empreses amb la denominació Costa Brava: primer, la línia regular de transport de viatgers per carretera «Costa Brava Exprés» entre Torroella de Montgrí i Barcelona (1953); desprès, la línia de transport turístic «Cruceros Costa Brava» i més tard el servei discrecional d’helicòpters «la Costa Brava des del cel» (1984).

El negoci del turisme marítim va ser un front diferent al que havien conegut com a armadors i naviliers en el tràfic afroamericà, la pesca del coral o el cabotatge de mercaderies entre Barcelona i Roses o de Tarragona a Portvendres. Per dir-ho ras i curt, els Ribera vindrien a ser els Comillas locals amb uns mateixos orígens de fortuna. Vox populi.

Els «Cruceros» varen ser gestionats per la societat anònima instrumental Comercial y Industrial Albatros amb capital dels Ribera i un soci alemany. En els seus millors temps havien arribat a tenir dotze embarcacions, que van acabar sent només cinc. En els primers vint-i-cinc anys d’explotació varen assolir la xifra de 127.000 passatgers.

El vaixell degà flotat per l'empresa Gaggia que celebrava una convenció al Parador d'Aiguablava, 1 de juny de 1969.
Imatge: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).

El Sirga flotat pels participants de la campanya El Amor se cita en Playa de Aro, 27 d'octubre de 1974. Imatge: Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).

El Sirena recollint passatge a Platja d'Aro, 19 de juny de 1970.
Imatge: Ajuntament de Girona. CRDI (Salvador Crescenci Miró).

El Sirena acabaria canviant el cabotatge a la Costa Brava per la navegació fluvial al Delta de l'Ebre.

Les embarcacions de la línia eren molt marineres i totes tenien el casc de fusta. La imatge gràfica era escaient i de bon gust, de la mateixa manera que el disseny de la uniformitat dels patrons i mariners. Tot plegat donava confiança i transmetia professionalitat. Quelcom que altres empreses del sector no varen observar ni de lluny.

Els uniformes del patrons de la primera època tenien un tall i color propers als dels oficials de la Marina dels EUA -la U.S. Navy- la qual cosa unida a les dimensions de les embarcacions recordava en certa manera la pel·lícula PT109, dedicada a magnificar la participació del president J.F. Kennedy a la Segona Guerra Mundial.

Amb els anys, el sector es va atomitzar i a hores d’ara entre Tossa de Mar i l’Estartit no hi ha una línia regular. El superb paisatge del massís i les cales de Begur no tenen qui els gaudeixi des del mar.

Al port de Palamós tenen base dues operadores de transport discrecional amb diferents propostes de navegació: la goleta Pepa Bandera II, el vaixell de vela llatina Rafael, la goleta Jolie Biche i la llanxa Baronesa.

Els «Cruceros» varen ser una novetat, aportaren qualitat, ompliren un buit, varen tenir una àmplia acceptació i establiren un nivell que ningú va seguir.

Les canviants ofertes i demandes de productes turístics han propiciat l’aparició de noves realitats i l’extinció d’iniciatives pioneres com foren els «Cruceros», que durant dècades varen formar part del paisatge del litoral de la mateixa manera que a l’Empordanet terral ho havien estat el Tren Petit o la SARFA preglobal. Uns mitjans de transport que ja són memòria. Els qui els hem conegut sempre els estarem agraïts per les bones estones que ens varen fer viure i la descoberta del país petit que ens varen oferir.

Manuel Insúa Castro posant amb unes viatgeres.

En Manolo, una turista i un company mostrant el ranxo.

En Manolo, nat a Villagarcía d'Aurosa, era pescador, i en la temporada d'estiu s'enrolava com a mariner als Cruceros. Era conegut per l'àlies Molina per la retirada amb el cantant Antonio Molina.