dimecres, 12 d’agost de 2015

Ofici a Santa Afra

 
El campanar de Santa Afra és amenaçat per una figuera, l'arbre que va rebre la maledicció de
Jesucrist  (Mc, 11,12-14 i 11,20-25). Aquesta és una de les patologies més comunes dels cloquers.
 
 
 
A vostra Santa Capella
del terme de Ginestar,
vos venen a visitar
grans y xichs de lluny y d’ella
Alcansaunos Afra bella,
que no caiga pedregada.
Vullaunos patrocinar
y ser la nostra advocada.

Coblas de la Gloriosa Mártir Santa Afra
que se venera en sa propia Capella
en el terme de Ginestá, bisbat de Girona.


Diumenge vaig acompanyar la Quimeta, la meva sogra, filla de Can Corretja i masovera estada de Cal Corder Vell, a l’ofici solemne que es va celebrar al santuari de Santa Afra en ocasió de la Festa Major de Ginestar. Per a ella és una data assenyalada que ha mantingut sempre i que durant anys i panys va ser a l’esguard de Mn. Joaquim Cornellà, capellà custodi de 1944 a 2007, i mestre de primers lletres de la mainada dels masos del rodal.
 
Aquesta eucaristia dominical segueix la que se celebra invariablement el dia 5 d’agost: l’aplec de Santa Afra, que commemora la festivitat de la màrtir (verge en aquest precís cas, no o si, aneu a saber!) i la de la Mare de Déu de les Neus, advocació mariana de la capella, que s’associa als fenòmens meteorològics propis del calendari climàtic: tardes propícies als ruixats sobtats i les pedregades. Tal com s’ha confirmat enguany: l’estació meteorològica de Sant Gregori va registrar la vigília 58,6 mm de pluja, que van caure just en una hora.
 
 
La part superior del retaule acull la fornícula de la Mare de Déu de les Neus.
 La volta és coronada per una pintura mural que aplega la representació de la Trinitat, les lletres gregues alfa i omega,
 que signifiquen el déu Jahvè (el principi i la fi), i les virtuts teologals (fe, esperança i caritat) escrites en llatí.
 
Quan vàrem travessar el pont de Ginestar, la Llémena baixava ben terrosa tot i que ja havia reduït el cabal del dia anterior. La mateixa carretera n’era l’evidència, amb esbaldregats als marges i trams amb terra, fang i pedres que s’havien escolat dels boscos i camins.
 
En arribar, la Coral de Sant Gregori estava acabant d’assajar i en poca estona es varen ocupar els bancs, encara que amb algun que altre espai lliure.
 
Els assistents a l'ofici solemne. Al presbiteri, la Coral de Sant Gregori; a l'esquerra el celebrant i l'acòlit.
 
Va celebrar la missa Mn. Enric Costa, capellà del santuari i arxipreste dels Àngels-Llémena, assistit per l’acòlit i lector Josep Rodeja, laic amb ministeris laïcals.
 
 
Mapa de l'Arxiprestat dels Àngels-Llémena
 
Mossèn Enric també és rector de les parròquies d’Adri, la Barroca, Biert, Canet d’Adri, Domeny, Ginestar, Granollers de Rocacorba, Llorà, Montcal, Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena, Sant Gregori, Sant Martí de Llémena, Santa Maria de Finestres i les Serres. Capellà de la residència geriàtrica del Puig d’en Roca i vicari de Cartellà, Sant Medir i Taialà, d’on Mn. Josep Quer és rector. Als seus vuitanta anys la feina no li manca i tampoc està per la jubilació canònica, que es pot sol·licitar als setanta-cinc.
 
La Coral de Sant Gregori té qualitat; les interpretacions de l’Ave Maria i el Sanctus de Schubert, el Glòria, l’Al·leluia i el Credo varen ser excel·lents. També el cant de Comunió, una versió del Nearer My God, to Thee, la darrera peça que va tocar l’orquestra del transatlàntic Titànic mentre s’enfonsava. Bravo!
 
 
Els ciris votius són una de les expressions constants de la religiositat.
 S'ofereixen a la santa en senyal d'agraïment o per a la consecució d'una gràcia mitjançant prometença.
 
 
A l’homilia el mossèn ens va voler instruir sobre la biografia de la santa d’Augsburg, referint-se a ella amb tota mena d’apel·latius. Pobre dona. L’esment de «casa de barrets» i el fet d’anomenar-la «guarra» des del presbiteri va descol·locar part de la concurrència. I ves per on, seguint el fil misogin, va deixar sant Narcís la mar de bé (un senyor que passava per allà). Tot plegat una amanida de fantasies i exageracions que només contribueixen a emboirar i fer poc (o gens) creïble el martirologi. Tanmateix, la «vida» d’aquests primers sants de dubtosa existència és pròpia del cinema de terror o gore.
 
 
Talla de Santa Afra al seu cambril, obra de l'escultor Ramon Pericay.
 
 
Un hagiògraf 2.0, afirma que «santa Afra no era prostituta fins que no van afegir a les actes la història falsa de la seva trobada amb sant Narcís». Vet-ho aquí!
 
Un dels moments singulars de la celebració va ser el de l’adoració de la relíquia —cal creure-hi— de la santa. El mossèn se situa al peu de l’altar i dóna a besar el reliquiari acompanyat a cada banda per dues pabordesses amb bacines per recollir la col·lecta. Em va semblar un ritus amb un cert regust pagà i mancat d’higiene.
 
Es va cloure la cerimònia, tothom dempeus, amb el cant del goigs. El mossèn va marxar esperitat cap a Adri, on també estaven de festa major i havia de dir una missa en honor del seu patró, sant Llorenç. I se’n va endur el reliquiari... (de santa Afra, de sant Llorenç o de Tots Sants?). Vaig tenir la impressió que m’havien aixecat la camisa.
 
Seguidament la Coral va oferir un petit repertori de cançons airoses, i la trobada va acabar amb un vermut popular a cura del veí restaurant del Mas Palau.
 
 
Malauradament cap timbre sona a Santa Afra. El bisbat de Girona, que n'és el propietari, no fa res per a impedir la degradació i la ruïna de l'immoble. La seva política fa honor a la dita castellana
  como el perro del hortelano, que ni come, ni deja comer.
El mateix practica respecte l'antic monestir de Cadins, a Sant Medir. Una autèntica vergonya.
 
 
 
A la tornada amb la Quimeta vàrem passar pel Raval per (re)veure Cal Xai, la restauració de la seva casa natal de Can Corretja, avui rebatejada com a Mas Font, Cal Petit, Can Salvi, Can Ventura, Can Daranas, La Premsa, Cal Frare, Cal Rei, Can Paradas, Can Rovira, Can Pujariques i cal Reito, per enfilar després les Costes i ensenyar-me els camps que hi menaven.
 
Arribats a la carretera vam fer marrada per les Cases del Xai fins a la Bruguera de Sant Gregori: Can Baldiret, Can Trompa, Can Panella, Can Ribas, Can Centinella, Can Garrepa, Cal Cisteller i Cal Cucut. Després vam enfilar per la Bruguera de Cartellà fins arribar a casa.
 
Aquest ric patrimoni onomàstic està en perill de desaparició, i per això molts municipis catalans han executat projectes de senyalització de les masies. A més de servir —amb efectivitat— per localitzar les llars a l’hora de rebre serveis i assistències, també enriqueix la geografia i finalment —com diria el poeta— salva els mots.
 
Per assolir aquest propòsit, ens confiem a la intercessió de santa Afra: Vullaunos patrocinar y ser la nostra advocada.