Josep González i Campeny
(Sant Antoni de Calonge, 1908-2005). Fill de Sebastià González Oliver i Agustina Campeny Sagols. Els González eren família de guàrdies civils originaris de Santander. Els Oliver eren de Sóller. L’àvia materna, Reparada Sagols Valmaña, era oriünda de Malgrat de Mar. La documentació familiar referida als Sagols a Sant Antoni data de 1743. Un d’ells va ser pilot de la marina mercant –d’aquí el nom de la casa, Cal Pilot- i Joan, Alfred i Arnald varen guanyar fama com a músics.
Casat en primeres núpcies amb Joaquima Arbós Montaner (1909-1972) i en segones núpcies amb Dolors Aznar Martínez el 1978.
Paleta d’ofici. Militant de la CNT. Quan el juliol de 1936 es produí l’Alzamiento Nacional va formar part del Comitè de Milícies Antifeixistes i de l’Ajuntament de Llevantí de Mar. Va participar en la construcció de fortificacions de costa com a conseller local de Defensa. Posteriorment es va incorporar al front i va ser fet pres al port d’Alacant i encarcerat el 26 de juny de 1939.
El 27 de febrer de 1939 la seva esposa Joaquima Arbós s’adreçà a l’Ajuntament de Palamós per demanar que no li fossin requisats un moble rober, una taula de cosir i cadires d’absoluta necessitat per a la seva subsistència com a modista.
El 27 de novembre de 1941 va ser jutjat a Girona pel procediment sumaríssim ordinari per un delicte d’auxili a la rebel·lió militar (sic) davant un Consell de Guerra del qual era vocal ponent Carlos Obiols Taberner (1902-1985), tan bon jurista que s’avenia a aplicar la rebel·lió al revés, i per això va acabar llorejat a l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya i nomenat president de sala honorari del Tribunal Suprem. Fill predilecte d’Osor i Medalla d’Or de Santa Coloma de Farners.
Condemnat a la pena de vint anys de reclusió temporal va transitar per les presons d’Elx, Alacant, Girona i la Colònia Militaritzada de Dos Hermanas (Sevilla). Fou excarcerat el 7 d’abril de 1942. Se li va concedir la llibertat condicional el 17 de juny de 1943. Va obtenir la llibertat definitiva el 8 de maig de 1958.
Josep González i Campeny va aplegar les seves vivències en dos reculls:
- Revolució, guerra i presó. Crònica personal: juliol 1936 – juny 1943. (1992).
- Retast, el despertar de la vida. (1995).
Si voleu baixar els textos en PDF, cliqueu a sobre dels títols.
 |
| En Pitu en una fotografia de joventut a Barcelona. |
 |
| Informe emès per l'Ajuntament de Calonge sobre la seva actuació abans de ser mobilitzat al front. |
 |
| El Capità General de Catalunya, Alfredo Kindelan y Duani, confirmà la sentència del Consell de Guerra. |
 |
| Estoig policromat elaborat per en Pitu a la presó d'Elx - la Fábrica nº 2. |
 |
| Artesania carcerària. Cofre de fusta que en Pepitu va esculpir amb un bisturí. |
 |
| En Cèsar, el germà, amb la seva dona, Delfina Zaragoza Ballester (1921-1976), i els fills: la Josette i en Sebastià. En Cèsar a Sant Antoni tenia oberta barberia al núm. 145 del carrer de Sant Antoni. Va prendre el camí de l'exili per Coll d'Ares i Prats de Molló, on va treballar de mosso en un mas, amagat per no anar al camp de concentració. La seva muller era aragonesa i també exiliada. Es varen conèixer a Tolosa de Llenguadoc. S'establiren a Montauban, on és enterrat el president Azaña. A hores d'ara, la Josette segueix vivint a Montauban i en Sebastià a Perpinyà. |
 |
Sebastià González Blado, cosí germà de Josep i Cèsar González Campeny. Va participar en la Guerra Civil i a l'exili s'enrolà a la Resistència Francesa (FFI). Capturat per la Guàrdia Civil dins de territori francès, va estar empresonat 11 anys a Sant Miquel dels Reis (València). Retornat en llibertat provisional s'establí a la Bisbal d'Empordà on va morir l'any 1995. El professor Josep Clara ha estudiat la seva acció a l'article Guerrillers al coll de Pal (Les Garrotxes, 19). També se'n fa ressò al llibre Nazis a la frontera dels Pirineus Orientals (1942-1994). Rafael Dalmau, Editor. Barcelona, 2016, pp. 87-88.
|
 |
| Fins al 9 de maig de 1963 no va tenir un document que l'eximís de la condemna. |
 |
| En Pepitu amb Frederica Montseny i Hermós Plaja. Palafrugell, agost de 1977. |
 |
| Balcó de l'Ajuntament de Palamós. D'esquerra a dreta, Companys, l'alcalde Parals, en Pitu i en Serra. La gent gran va marxar en manifestació fins a la casa de la vila reclamant un centre sociocultural, un equipament del qual disposaven els municipis veïns. Els va rebre el batlle i els va adreçar un parlament en què assumia la reivindicació. |
 |
| En Pepitu en una fotografia de maduresa. |
