diumenge, 16 d’agost de 2015

Aplec de família a Vulpellac

Per la diada de la Mare de Déu d’Agost, la família Aznar hem celebrat el nostre anual aplec de família.

Acollits a casa de l’oncle Pau i la tia Montse, que d’ençà que falten els avis esdevé la llar de referència, ens hem trobat per festejar que som i estem.

L’oncle Pau, com sempre, s’ha cuidat de la brasa, i la tia Montse amb l’ajuda de la Glòria, la Susanna i l’Àngel, del quarto fred, les begudes i el parament de la taula.

Cadascun dels que hi estàvem convocats hem portat presents en forma de postres: una selecció de pastissos i préssecs del Baix Ter. No han mancat els bisbalencs ni les tortades de Banyoles. La coca de pa ―excel·lent―, de Casavells, l’obrador on treballa en Jordi de la Susanna, pastisser d’ofici i fama.

Amb els amfitrions han compartit racó les germanes i el germà petit. I a l’altra banda, la cosinada.

A l’anecdotari del record no hi ha mancat detall. L’Àngel, en Ricard i en Joan ens han explicat que quan estaven a Sant Martí Vell l’àvia Isabel els feia apagar el foc abans d’anar a dormir. Però sabeu com? Doncs dient-los que pixessin tots tres al caliu. Aquest trio en varen viure més d’una en aquell casalot.

Els riures i el bon humor han estat la constant. La Marta, la doctora, ens ha fet veure que les xulles i les botifarres no portaven colesterol. Érem sota l’empara de la marededéu.

Ens hem acomiadat fent vots per a una propera trobada, tot recordant els absents.

Com més grans ens fem més necessiten (re)trobar-nos amb les arrels i la infantesa.

Per molts anys, família!



Can Bahí de Vulpellac, la casa de la família Aznar Sabater.

 
 
Amanida de ceba de Figueres al cop de puny i tomàquets de l'horta de Can Bahí.

 
Coques de pa de cal flequer de Casavells.
 
 
L'oncle Pau preparant el foc on farà brasa amb carbó de la carbonera de Sant Climent, on col·labora sempre.
 
 
L'Àngel, el <<nen>> de la casa tresquejant.
  
 
D'esquerra a dreta, la Glòria, la Nonó, la tia Maria, en Joan, la Maribel i la tia Llúcia.
 
 
 
La tia Lolita i la tia Cari.
 
  
En Josep Maria abraça la tia Maria al costat d'en Joan i la Maribel.
  

La Susanna feinejant.
 
 
La tia Montse, la mestressa de la casa, agafada in fraganti.
 
  
L'oncle Agustí i la Lourdes.
   
 
Les cosinetes Glòria i Maribel.
  
 
L'oncle Pau, impertorbable. Amb les coses de menjar no s'hi juga.
  
 
En Ricard i l'oncle Agustí fent-la petar.
  
 
La Montse amb la tia Maria.
  
 
La tia Llúcia de Sabadell.
  
La Nonó amb la Glòria i la Susanna.
   
 
La Cari, la Lourdes i la Montse.
  
 
Fruita del temps en un caixa amb denominació sospitosa. No era el Chocolatero?
  
 
La Maribel i la Montse.
   
 
La Cari, la Maria, la Llúcia, l'Agustí i la Lourdes. L'Agustí ens va proveir els bisbes d'Olot.
  
 
En Josep Maria, en Ricard, en Joan i la Nonó.
 
 
Una escena pantagruèlica.
   
 
Una taula on no hi mancava de res.
 
 
En Josep Maria atent a la conversa entre queixalada i queixalada.
   
 
Dret, en Josep Maria de Banyoles. Asseguts, l'Àngel, en Josep Maria de Sabadell i en Joan (de Toló-Marsella).
  
 
Les més petites: la Laura i la Paula.
 
 
La família Aznar Martínez.
D'esquerra a dreta: la Llúcia, la Cari, l'avi Pau, en Pau, la Lolita, l'àvia Isabel i la Maria.
L'Agustí encara havia d'arribar.
 

Els germans Aznar Martínez, avui.
Dretes, la Cari, la Llúcia, la Maria i la Lolita.
Asseguts, en Pau i l'Agustí.
 
 
La cosinada. Drets, d'esquerra a dreta: la Marta, la Maribel, la Montse, la Nonó, en Carles, la Glòria, la Susanna, la Laura i la Paula. Asseguts, en Josep Maria de Banyoles, l'Àngel, en Josep Maria de Sabadell, en Joan i en Ricard.
 
  
 
Foto de família a l'ombra del tendal.