divendres, 7 d’agost de 2015

Gent de Sant Joan

Ahir vaig gaudir de la companyia de Francesc Puntas (en Xicu) i Josep Cardona. Unes hores passades amb dos bons amics entre records i complicitats.

Amb en Francesc ens coneixem d’ençà que vàrem treballar junts al restaurant Plaça Murada, i d’això ja en fa quaranta anys! A més, compartim parents: els germans Joan i Ramon Sarrinat Garrigó. Amb en Josep Cardona la coneixença és recent. Jubilat de FECSA, té una memòria prodigiosa, principalment sobre els palamosins passats i presents. De les nostres famílies —la d’en Xicu i la meva— ho sap tot. També sobre la putocràcia catalana. És amic del meu parent Jaume Garrigó, amb qui havia compartit la captura de marisc.

Vam anar a Can Joan d'Adri a menjar el preceptiu arròs dels dijous i els vaig fer de cicerone per Montcal, Montbó, can Heras d'Adri (ara dels mateixos propietaris del Mas del Vent i el santuari de Bell-lloc) i el volcà del puig de Canet. En Xicu i en Josep són amics d’en Felipe, l’antic xofer dels suïssos del Mas del Vent, on, per cert, hi havia treballat el meu pare de cavallista.

A Can Joan vam saludar en Jaume de Can Palol de Cartellà, un mas amb teulada a quatre aigües d’inspiració cerdana. Tenia les vaques al prat: la millor dalladora. L’entorn, idíl·lic: presidit per la majestuositat elegant de les torres de la MAT.

Santa Afra de la MAT. Fotografia de Miquel Bohigas.

Amb en Xicu i en Josep ens vam acomiadar parlant de les dones de Cal Pebreto, Can Janot, rebatejat com a Mas Ribas i de l’avi Carrabiu.

(Curiositat: Quan van marxar vaig obrir l'ordinador per veure novetats. Tenia un correu d'en Josep Olivé Domènech, besnét d’en Libre i la Solita de cal Pinxo del carrer Major de Sant Joan, veïns de casa).

Vam seguir informant-nos sobre el paisatge humà de Vila-romà. El darrer comentari girà a l’entorn de Can Pixallamps, que era el malnom de la casa on vaig néixer, propietat de l’hisendat Antidi Ribot, del mas Ribot de Fitor, que feia partió entre els termes de Calonge i Fonteta. Can Pixallamps, avui desaparegut, era un mas esquarterat en tres parts: els baixos, llogats a la família Moral, provinents de la Casablanca francesa i la Melilla espanyola, i la part a peu de carrer, partida en dos: en una vivíem nosaltres i l’altra corresponia a la casa-perruqueria de la Fina Romero, casada amb en Manolo, pescador. Els veïns eren la vídua Lola Pi, la Pura i l'Avelino, els Llambrich, la Lola Camila i la Maria «murciana» (de Puerto Lumbreras, coneguda de la meva àvia materna, que també era d’allà).

Vaig acabar demanant a en Josep que donés records a en Francesc Matés de la Plaça


En Francesc i l'Elsa a casa seva gaudeixen d'una panoràmica privilegiada sobre Sant Joan.

i a en Pere Caixàs de Can Fesol, que va ser el meu mestre en l’ofici d’escolà amb mossèn Domingo de rector. D’ençà de la guerra, l’església no tenia campana i per convocar a les misses teníem un tocadiscs a la sagristia, i fèiem sonar per l'altaveu del campanar ni més ni menys que les campanes... de Sant Pere del Vaticà!

En Pere Caixàs, el meu prefecte a l'escolania de Santa Eugènia de Vila-romà.
La gent de Sant Joan no li retreurem mai que hagi estat vicepresident del Palamós C.F.
Tots som pecadors.


Un dels temes de conversa amb en Josep Cardona va ser el de les famílies que varen viure al Molí de Vent, tant als túnels del polvorí com al cos de guàrdia de la bateria de costa en temps de guerra. Jo només sabia dels Guerrero, però ell m’ha descobert que primer havien estat els Gallego.

Dels Gallego recordo que eren una família amb molts fills que vivien al segon revolt de les Cases Noves. El pare, que durant un temps va fer de guardaboscos, anava uniformat i amb arma llarga, i així es presentava a l’aplec de Bell-lloc (Vitlloc). Un dels néts (inconfusible) me’l va presentar en Matés quan era diputat per ICV a la Diputació de Girona.

Sempre m’ha complagut enormement que una habitant del refugi esdevingués capdavantera d’una de les empreses històriques de Palamós. De sense sostre a directiva d’una casa portuària amb pedigrí més que secular.

Només arribar a Palamós en Xicu em va dir que en el trajecte de tornada amb en Josep havien acordat repetir la trobada. Li vaig dir que estaria encantat de tornar-hi, però que posava una premissa incondicional sobre el lloc: el nucli antic de Sant Joan i el veïnat del Figuerà.






Fotografia de casament dels meus pares, la Lolita i en Paco.




Amb la meva mare davant de casa.



Els meus pares a la galeria de casa, 1973. El pare va morir l'any següent.






Amb la Purita davant de ca la Lola Camila, darrere un hoste alemany.







Escolà en una processó de Corpus davant de casa, a la cruïlla entre els carrers Major i Avall.








Cavallistes del Mas del Vent. El meu pare és el de la dreta.





El meu pare amb la Lídia Caixàs dalt de la Lambretta.




En Lluís Puig, els meus pares i els germans Fortuny i Pere Coll a la Fosca.





Amb el meu amic Paco Córdoba al patí del Casal de Sant Joan.




En Lorenzo Moral i el meu pare davant la finestra de ca la Fina.




Grup d'amics en una foto de l'estudi Casanovas de Palamós, anys cinquanta.
Dret, en Mundo del carrer del Puig Pedró; el meu pare, a la part inferior dreta;
en Quim Ferrer de can Taiarrama de Sant Anton,i just a la finestra de sobre.






El meu pare amb en l'Esteve Casadevall (en Xeva de l'Energia).
Veïns i companys de treball a l'emigració alemanya.
Hamburg, començaments dels anys seixanta.



Amb la meva mare en una foto d'estudi de J. Pallí de Palamós. La vàrem enviar al meu pare a Hamburg perquè veiés com creixia el seu fill.

 

 
El meu pare va fer el servei a la Marina com timoner-senyaler de la fragata Pizarro (F-31) amb base a Porto Pi.
La missió era la repressió del contraban.
 Quan decomissaven tabac rebien un premi d'Hisenda que era repartit a la part entre els 251 tripulants.
Ciutat de Mallorca, 15 de gener de 1951.