divendres, 26 de gener del 2018

Martí Carreras Biarnés, el graduat social propagandista







Martí Carreras Biarnés, juny de 1989. 
Ajuntament de Girona. CRDI Fons El Punt - Manel Lladó.









A cada comarca hi ha hagut un Sabater d'Ordis,
o una Lídia de Cadaqués, o un pescador Duart.

Carles Fages de Climent

Els meus difunts. Edició de Narcís Garolera.
Brau edicions. Figueres, 2017, p. 42.






Martí Carreras va néixer a Pont de Molins l’any en què esclatà la Gran Guerra i allà fou sepultat vuitanta-dos anys després. Morí a l’Asil Vilallonga de Figueres el 9 de febrer de 1996. Físicament era una perxa i tenia un posat airós. Hagués pogut passar com el Quixot de la Muga. 
Es feia amb la judicatura i l’alt funcionariat ministerial destinat a Girona. Sentia una debilitat especial pels distingits i influents representants del centralisme. Pràctic de la vida social, impartia amb vehemència «abrazos» i «queridos». Concorria les preses de possessió i les diferents faramalles rituals de l’encorbatada burocràcia de l’Estat. Aquella sociologia de missionistes del règim assistia als oficis litúrgics que els pares dominics celebraven al Sagrat Cor del carrer Albereda. El temple expiatori encomanat a l’Orde de Predicadors era el preferit dels cossos estatals; l’identificaren com el punt de trobada del nacionalcatolicisme.
Empordanès sense exercici, vivia a dispesa a la Fonda Barnet del carrer de santa Clara. Tenia llogat un pis que feia servir com despatx al carrer Nou (Primo de Rivera). Als baixos exhibia una placa que l’identificava com delegat provincial del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona. El seu reconegut empeny va fer possible la creació i la continuïtat del Seminari d’Estudis Socials de Girona.

Corria la brama que havia estat voluntari de la «División Azul». Sobre els expedicionaris el professor Xosé M. Núñez s’hi referí dient que «Es un tema, a priori, atractivo por exótico, por su marchamo de aventura, de europeos meridionales y más o menos carpetovetónicos perdidos en la inmensidad de un paisaje helado». Tot i que conegueren la cruesa extrema: «Los simpáticos meridionales en tierras frías y exóticas creían en 1941 embarcarse en una fugaz aventura militar; muchos la veían como una continuación de la guerra civil española. Pero participaron, a menudo sin saberlo, en un conflicto que no era como la mayoría de los que lo habían precedido. Era una guerra de exterminio». El cap de la Secretaria Militar de Franco (i cosí germà seu) anotà el seu judici en aquests termes: «La División, independientemente del heroísmo con que combatió, fue un ejemplo de desorganización. Sus soldados aparecieron por Suecia, Dinamarca, Suiza, etc., etc., dedicados algunos a la venta de baratijas. Hubo alguno que puso en Suecia un puesto de frutas. Es verdad que ellos y sus jefes se batieron como valientes, pero nada más y su sacrificio fue completamente estéril. Sólo ayudaron a Alemania simbólicamente. Molestaron a los aliados y por útimo el pueblo alemán los silbó y apedreó cuando vio que se volvían a España en el momento en que más falta les hacía nuestra simbólica ayuda»

El mite de Carreras al front rus referia la seva participació en una operació que li comportà seqüeles de congelació. Hem intentat contrastar la llegenda a l’Arxiu General Militar d’Àvila però no ha estat possible l’accés. Tanmateix, el periodista Josep Víctor Gay no l’inclou al llistat provisional de combatents oriünds de les terres de Girona. Carreras va lluitar a la batalla de Vólkhov?

També s’explicava la facècia de fatxenda que protagonitzà quan va ser hospitalitzat després de la concessió de la Medalla al Mèrit en el Treball. S’enxirinava com un sant Ferriol si el personal sanitari el tutejava, fent valer el tractament reglamentari d’il·lustríssim senyor.



Estat de la Fonda Barnet i el carrer de santa Clara 
en les inundacions d'octubre de 1982.
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)


Als alumnes s’adreçava com un vertader prebost i sempre parlant castellà. El percebíem enravenat i inintel·ligible. Des de la nostra perspectiva, li esqueia una descripció de novel·la:«Vaig pensar que, si l'ampul·lositat i la pedanteria fossin música, ell seria una orquestra simfònica». (Casajuana).

Els interessos públics de Carreras prenen la forma gràfica d’un triangle on cada vèrtex l’ocupa un dels seus quefers: el Sindicat Vertical, el Seminari d’Estudis Socials de Girona i el Col·legi de Graduats Socials.

M. Carreras obté el títol de graduat social amb quaranta-sis anys. En tenia cinquanta quan aparegué la primera notícia publicada de la seva incumbència a la Delegació de Sindicats de Girona; la reporta una gasetilla que informa del seu càrrec de secretari assessor de Seccions Socials. El Col·legi de Graduats Socials de Catalunya i Balears l'any 1962 va designar Carreras delegat a Girona i Lluís Pla Margarit (Palamós, 1927 - Ciutat de Mallorca, 2004) delegat a les Illes. L'any 1973 es crearien, per segregació, els col·legis de Tarragona i Balears.

La data esdevé cabdal en el registre de M. Carreras. Qualsevol activitat anterior resta desconeguda. Col·loquialment es pot dir que de la seva vida no en sabem de la missa la meitat.

El març següent dictà una conferència al «Hogar de Juventudes» d’Olot amb el títol «Exposición del contenido de la carrera de Graduado Social y objeto de la misma» que adreçà als garrotxins que estaven matriculats com alumnes lliures a l’Escola Social de Barcelona i altres possibles nous estudiants. La intenció era fer prosèlits. Encara haurien de passar cinc anys fins que el Seminari d’Estudis Socials de Girona tingués una existència reconeguda.

La seva posterior ocupació de secretari de l’Escola Sindical li comportà trepitjar el territori i ser conegut. La labor es fa pública a Figueres i Olot (1967). L’entitat impartia rudiments doctrinals sobre el «Fuero del Trabajo» i la normativa laboral als enllaços sindicals i vocals dels jurats d’empresa. Originàriament ubicada a la Casa Sindical de Girona es va traslladar a les Voltes d’en Rosés (ara Centre Cívic Barri Vell-Mercadal) on va ampliar tímidament l’oferta encara que la seva funció va ser sobretot ambulant per les delegacions comarcals de Sindicats i les poblacions amb empreses amb gruix de plantilla.



Cloenda del curs de dret processal del Treball. Lliurament d'un certificat a mans del director del Seminari d'Estudis Socials de Girona, Martí Carreras Biarnés. Al seu costat s'identifiquen el magistrat de Treball, Carlos Sobrino Lafuente (primer), el delegat provincial de Treball, Joaquín Echevarri Ruano (segon), el president del Col·legi de Graduats Socials de Barcelona, Josep Gregori Presas (tercer) i el fiscal de l'Audiència Provincial de Girona, Augusto Morales Bañon (quart). 17 de març de 1980. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)


En el si del Sindicat Vertical coexistia una barrija-barreja de personal d’extraccions diverses que menava a la promiscuïtat administrativa entre militants, funcionaris i «mandos» de FET y de las JONS, la matriu. Carreras no va normalitzar la seva relació de servei fins els cinquanta-vuit anys i va ser pels pèls. Va poder presentar-se a les proves especials restringides per a l’ingrés al «Cuerpo Especial de Técnicos Sindicales» que s’adreçaren a «aquellas personas que prestan Servicio a la Organización Sindical en concepto de colaboradores, interinos, temporeros o eventuales». Això va ser el 1972. En feia dos que s’havia inaugurat el Seminari d’Estudis Socials de Girona i ell n’era el secretari. El Caudillo no duraria gaire i era qüestió de deixar les coses arreglades abans que es produís el «hecho biológico» inevitable.

L’any 1975 s’ocupà de les direccions tècniques provincials de l’Obra Sindical «Previsión Social» i de «Estudios Sociales», respectivament. Aquesta darrera suggereix la vinculació orgànica amb el Seminari d’Estudis Socials.

L’any següent va acumular l’assessoria tècnica de l’Associació Sindical de Veterans i Accidentats del Treball però vet aquí que se li conferí un «importante cargo» a l’Instituto d’Estudios Sindicales. El diari del «Movimiento» a Girona, però, no explicità quin era aquest «cargo». Sorprenentment, encara no havia passat un any i ja corria de nou per Girona «después de una fructífera labor en su último destino en Madrid». Llavors va portar la direcció provincial de l’Obra Sindical «Educación y Descanso» alhora que va recuperar la direcció del Seminari d’Estudis Socials que en la seva absència la va avocar el cap provincial de Sindicats. Una avocació tàctica significativa: la titularitat i direcció del Seminari estava en mans de la jerarquia que la delegava –si volia- a un funcionari de confiança.




Comiat i homenatge al delegat provincial de les Mutualitats Laborals, Enric Massaguer Bach, a l'hostal Ribot. Retrat del delegat provincial de Treball, Alfonso Vázquez Blanco i el director del Seminari d'Estudis Socials de Girona, Martí Carreras Biarnés. Vilobí d'Onyar, 25 de juny de 1976. Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats).


Martí Carreras amb la Medalla al Mèrit en el Treball en el decurs del sopar
d'imposició a l'Hotel Fornells Park. A la seva dreta el periodista Josep Víctor Gay.
Ajuntament de Girona. CRDI (Narcís Sans Prats)


Finalment, el 1977, amb 63 anys, queda en situació d’excedent especial per invalidesa. Aquell era temps de tombs i canvis i ell va acabar la seva vida administrativa en el trànsit dels Sindicats a l’AISS. No seria transferit a l’Administració Civil. Una diferència en l’aplicació dels drets passius va comportar que posés un plet a l’Estat. Aquell mateix any, el Col·legi de Graduats Socials de Barcelona el nomenà delegat honorari.
Finida la seva vida activa es va mantenir en la direcció del Seminari d’Estudis Socials de Girona. L’any 1981 va rebre la Medalla al Mèrit en el Treball. Aprofità el discurs d’agraïment per a demanar públicament una Escola Social a Girona. Quan el Seminari d’Estudis Socials va ser extingit per inanició legal va rebre l’homenatge del Claustre de l’Escola Social de Barcelona. Aquell va ser el cinquè reconeixement públic; l'havien precedit els celebrats el 1969, 1975, 1977 i 1981. Carreras aconseguí un cursus honorum antològic.

Cal assentar la trajectòria del funcionari sindical Martí Carreras Biarnés per a en un post futur adonar-se del seu rol determinant en la configuració successiva de la titularitat del Seminari d’Estudis Socials de Girona: la Central Nacional Sindicalista, la hibridació en el trànsit del sindicalisme d’Estat al sindicalisme lliure per via de l’Administració Institucional de Serveis Socioprofessionals i el darrer estadi sui generis de privatització de fet en la Transició; la que va tenir que deixar perdre els estudis de relacions laborals a la demarcació per la desídia tenaç de la Universitat de Girona.


Martí Carreras al seu despatx particular al carrer Nou de Girona, 1985.
Ajuntament de Girona. CRDI (Fons Diari de Girona - Autor desconegut).





REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


AMPURDÁN: semanario comarcal de F.E.T. y de las J.O.N.S. Figueras. «Clausura de un Cursillo de la Escuela Sindical», 21/06/1967, p. 13.
¡ARRIBA ESPAÑA!: semanario de Falange Española Tradicionalista y de las J.O.N.S. Olot. «Conferencia», 27/03/1965, p. 8; «Curso de la Escuela Sindical de Gerona en Sant Joan Les Fonts», 04/02/1967, p. 14.

BOSCH, Jordi «Entrevista. Martí Carreras, director del Seminario de Estudios Sociales», Los Sitios, 05/10/1984, p. 3.

BOUSO MARES, FÉLIX. «Ocho años de experiencia docente del Centro de Estudios Sociales. Revalorización de sus estudios que tendrán rango universitario. Entrevista con el director del Centro, don Martín Carreras». Los Sitios de Gerona, 10/10/1978, p. 17; «La empresa, la administración y la sociedad necesitan al Graduado Social. La problemática de la profesión, analizada por Martín Carreras Biarnés, director del Seminario de Estudios Sociales». Los Sitios de Gerona, 27/10/1979; «El Centro de Estudios Sociales de Girona, cumple diez años». Los Sitios de Girona, 23/10/1980, p. 8. 
CARRERAS BIARNÉS, MARTÍN. «El graduado social y la importancia de su misión», 26/02/1971, p. 2; «Panorama actual del graduado social». Los Sitios de Gerona, 22/04/1971, p. 4; «El graduado social y la universidad». Los Sitios de Gerona, 28/02/1973, p. 4.

CASAJUANA, Carles. Retorn. Columna. Barcelona, 2017, p. 85.

FRANCO SALGADO-ARAUJO, Francisco. Mis conversaciones privadas con Franco. Planeta. Barcelona, 1976, p. 26.

GAY, JOSEP VÍCTOR. «Don Martín Carreras Biarnés pide una Escuela Social para Girona», Los Sitios de Gerona, 14/06/1981, p. 4; «Els gironins de la División Azul», Revista de Girona, núm. 215, novembre-desembre de 2002, pp. 39-47.

GIL BONANCIA. «Dialogando con D. Martín Carreras, Delegado Provincial del Colegio Oficial de Graduados Sociales de Cataluña y Baleares. Posibilidad de la creación de un Seminario de Estudios Sociales, en Gerona». Los Sitios de Gerona, 21/08/1963, p. 10.
JUANOLA, ISABEL. «Martí Carreras, director del centre. Graduat Social, uns estudis amb futur», Punt Diari, 26/09/1979, p. 8. 

MADRENYS, PERE. «El Personatge: Martí Carreras», El Punt, 23/06/1989, p. 48. 

NÚÑEZ SEIXAS, XOSÉ M. Camarada invierno. Experiencia y memoria de la División Azul (1941-1945). Crítica. Barcelona, 2016, pàgs.13 i 15.

PANIAGUA, E. «Actividades Sindicales. Un Seminario de Estudios Sociales», Los Sitios de Gerona, 09/09/1970, p. 4; «Una realidad: el Seminario de Estudios Sociales», Los Sitios de Gerona, 06/02/1971, p. 5.


SITIOS DE GERONA, LOS. «Con don Martín Carreras Biarnés, delegado del Colegio Oficial de Graduados Sociales. Hacia la puesta en marcha en Gerona de un Seminario de Estudios Sociales. Misión de los graduados», 16/12/1964, p. 2; «Diálogo con don Martín Carreras Biarnés, Delegado Provincial del Ilustre Colegio de Graduados Sociales», 17/10/1965, p. 5; «Diálogo con don Martín Carreras Biarnés, delegado provincial del Colegio de Graduados Sociales de Cataluña y Baleares», 07/03/1970, p. 5; «En Gerona se podrán seguir estudios de Graduado Social», 08/10/1970, p. 4; «El Graduado Social», 10/10/1970, p. 4; «Ante la celebración del Seminario de Estudios Sociales para la obtención del título de Graduado Social. El presidente del Colegio Oficial en Gerona nos habla de la realidad de estos profesionales y de sus futuros», 08/11/1970, p. 2; «El Seminario de Estudios Sociales de Gerona», 12/10/1971, p. 4; «Don Martín Carreras Biarnés, al Instituto de Estudios Sindicales», 16/07/1975, p. 5; «El Seminario de Estudios Sociales de Gerona cumple siete años de su labor docente. Al habla con el director del Centro, don Martín Carreras Biarnés», 04/11/1977, p. 7; «Los estudios de Graduado Social en Girona. Las Escuelas Sociales podrán ser Centros Técnicos Superiores. Entrevista con Martín Carreras Biarnés, del Seminario de Estudios Sociales», 18/09/1982, p. 3.


Agraeixo a l'amic PERE TRIJUEQUE I FONALLERAS, Fill Predilecte de Palamós, la informació sobre la nissaga palamosina de Lluís Pla Margarit, graduat social a la Ciutat de Mallorca.



Escut professional dels graduats socials.