D'ençà de l'octubre no havia tornat a l'Escala. El paisatge de cara a tramuntana era espectacular: net, soleiat i esbatanat amb una mar de tràngol. El Canigó i el Pirineu exhibien la seva millor estampa: nevats i sublims.
Al port de la Clota, però, vaig tenir una gran decepció. Vaig veure com desballestaven una teranyina, sense dignitat i ofensivament: a cops de pala d'excavadora. El cerimonial marítim ho hauria de preveure. A un vaixell o se l'esfonsa o se li cala foc!
La meva mare, la iaia Dolors (Lolita) Aznar Martínez (Almendricos, Múrcia, 1930),
a la trobada familiar anual al santuari dels Àngels (2008).
Vaig acabar al garden d'Empúries per reconciliar-me amb la Bellesa i vaig proveir de plantes per a obsequiar la meva mare. Ahir era la diada de la Mare de Déu dels Dolors, la Pietà romana, amb processons a Banyoles, Besalú, Mieres i Peralada. Una devoció arrelada d'antic.
La meva mare és una gran jardinera. Les amigues i veïnes li porten les plantes a "sanar". I, si, les cura.
La meva mare és una gran jardinera. Les amigues i veïnes li porten les plantes a "sanar". I, si, les cura.
