El Ministeri de Sanitat nega al seu web que la píndola de l'endemà sigui abortiva. |
Aquests darrers dies s’ha conegut una sentència del Tribunal Constitucional espanyol que ha dictaminat a favor dels farmacèutics que es neguen a dispensar la píndola de l’endemà apel·lant a l’objecció de consciència. El magistrat ponent és membre de l’Opus Dei.
Per tant, un fàrmac autoritzat per l’Agència del Medicament es dispensarà o no a criteri d’un professional que queda exempt de tota exigència ètica en la prestació d’un servei públic. I que podrà fer prevaler les seves creences religioses per sobre de l’interès general. Una manera de discriminar el ciutadà.
La resolució judicial indirectament dinamita la funció deontològica que era atribuïda als col·legis professionals. Un pas més cap a la desregularització neoliberal.
I per altra banda, ignora la labor científica que en aquests camps esmercen institucions de reconegut prestigi com l’Institut Borja de Bioètica (URL) o l’Observatori de Bioètica i Dret (UB).
És el mateix que passa quan la llengua se sostreu als lingüistes, els polítics la malbaraten a conveniència per interessos partidistes i, finalment, s’acaba portant la filologia als tribunals. D’això, sobretot, al País Valencià i les Illes en tenen gran experiència.
El mateix Tribunal Constitucional, en canvi, nega que un ciutadà pugui exercir el seu dret d’objecció de consciència política negant-se a formar part d’una mesa electoral en ús de la llibertat ideològica i religiosa. En aquest cas, les idees i creences porten a una pena de presó.
Així doncs, l’exercici pacífic de l’objecció de consciència no és igual per a tothom. Ses senyories administren justícia a favor o en contra segons qui o per a què. Diuen i ens volen fer creure que tots som iguals davant la llei.
Acaba d'entrar en vigor la llei morrió també coneguda per llei mordassa, feta per a reprimir la llibertat d'expressió. Aquesta gent del PP són dignes hereus dels seus avantpassats: el franquisme el porten inoculat a l'ADN.