Els poders públics han de vetllar per la dignitat,
la seguretat i la protecció integral de les persones,
especialment les més vulnerables.
Estatut d’Autonomia de Catalunya
la seguretat i la protecció integral de les persones,
especialment les més vulnerables.
Estatut d’Autonomia de Catalunya
 |
| Retrat d'estudi d'una parella. Imatge: Ajuntament de Girona. CRDI (Foto Lux) |
Miquel Llor va donar el nom de Comarquinal a la ciutat de Vic en la seva novel·la emblemàtica: Laura a la ciutat dels sants (1931).
Aquí fem servir la ficció de Comarquinal de l’Aigua per a ubicar un fet real que fa empal·lidir per la seva contundència: determinats serveis o servidors públics actuen des d’una lògica d’exclusió. Practiquen l’abandó més roí a les persones indigents.
Una matinada d’aquesta setmana a Comarquinal de l’Aigua es va viure un episodi que no ha transcendit. No té «interès informatiu». L’he conegut a través de dos correus electrònics personals. No és literatura tot i que podria ser l’argument d’un conte de Dickens.
------
«02:06h – Ens han portat un avi de 75 anys embolicat en una flassada. Se l'han trobat a l'estació de X i l'han portat cap aquí. No tenia res. Només fred i gana. Es volia quedar a dormir. La X ha dit que de cap de les maneres. Hem trucat als municipals que ens diuen que ja és un conegut i sempre fa el mateix. L'han acompanyat a la porta i han dit que no el deixem entrar. Està dormint a cel ras a la barana de la finestra»
«07:25h – L'avi segueix a la finestra embolcallat amb la mortalla. Igual l'ha palmat ja d'una hipotèrmia. La gent passa amunt i avall mentre se'l miren. Avui fan cua a l'altre cantó. La pudor de l'home és d'allò més repel·lent. Deu fer mesos que no es banya. País!».
-----
En una capital de comarca no hi ha un lloc per a l’acollida de persones sense sostre? Els calabossos de les policies locals no poden refugiar els indigents que dormen al carrer?
Com s’explica que un necessitat hagi de passar la nit al ras en una localitat que disposa de geriàtric municipal i on la Creu Roja i Protecció Civil tenen locals? L’Església Catòlica tampoc obre la porta de cap dels edificis parroquials infrautilitzats.
Els exclosos no compten. Fan nosa i pudor. Són bruts i lletjos. Ni venen ni compren. No voten. Tampoc marquen la creueta a la declaració de renda.
La misèria mental dels poders és tant alarmant com la inhibició col·lectiva i la manca de compassió personal. L’enfotisme s’estén com una taca d’oli malgrat tants voluntaris socials, oenagés i un Tercer Sector industrialitzat al pap d’administracions públiques que amaguen incivilitat.
Temps d’aparences i fatuïtats.
COMENTARI:
Hola Carles, acabo de llegir el teu darrer post. Fa una setmana, passejant pel "Temps de flors" vaig fer aquesta foto que vaig titular "No tot són flors i violes"
miquel
miquelbohigas.com
