dimecres, 29 de març de 2017

Memorial al mercat






"Un magatzem d'àngels", Miquel Bohigas




Amb la mare sempre anem a visitar la tia Maria que viu en un dels blocs que la Cooperativa Sant Martí va edificar al Pla de Nau de Palamós. Després solem acabar d’arribar fins les parades a comprar o badar. La darrera vegada va ser just abans de començar la primavera.

Al mercat cobert vàrem trobar Ester Vilanova, muller de l’amic Pere Trijueque, l’historiador de la vila i incondicional amic de + Mn. Josep M. Marquès. Immediatament, me va dir: « - Ets en Paco Sapena, eh? ». Me va enorgullir poder respondre: « - Sóc el seu fill! ». Llavors va rememorar que quan en Pere feia la mili s’escrivien a diari i que ella venia a recollir la carta a casa quan el pare va substituir per malaltia en Jaume Rosselló, el carter de Sant Joan. També que era cunyada d’en Paco de les Saques, Francesc Gubert (1932-2005) amic d’adolescència del pare i fill de la senyora Änchen Sanner Wenzel (1902-1980). Tanmateix, la senyora «Henche» va ser com una padrina pel meu pare. Sempre vaig guardar com un tresor el regal que me va fer al néixer: l’estoig que contenia un servei de coberts de postres de plata.

Encara no havien passat dos minuts del comiat de l’Ester que ens va saludar en Joan Llambrich. Havien estat íntims amics amb el pare. Ens vàrem abraçar amb emoció. Recordo el meu pare i ell dalt d’una bastida al carrer de l’Allada cantonada Pagès Ortiz just a sobre de la perruqueria on treballava qui esdevingué la seva dona i alhora mestra en el trànsit de la reorientació professional fins esdevenir un reconegut perruquer de senyores a Girona. Com una confidència, confessà que quan va al cementiri de Sant Joan sempre ret visita als seus familiars difunts i el pare. Creu que com més gran se fa més se retira al seu avi Joan. El recordo de quan s’estava temporades a casa d’una filla al carrer Major de Sant Joan, entre ca la Lola Camila i l’Avel·lino. Érem veïns. Sempre anava vestit de dol rigorós: gorra, marinera, pantalons, faixa i espardenyes. Mai mitjons. Quan feia bo es passava les hores fumant una catximba assegut en una cadira de balca a peu de vorera. Avui, qualsevol diria que era un cretenc tret d’una novel·la de Nikos Kazantzakis.

Aquests dies, just quan el meu nét Pau té un mes i mig de vida, fa quaranta-tres anys que va morir el meu pare. Per això -encara més- les escenes viscudes, amb senzillesa i autenticitat, un matí de dissabte al mercat de Palamós me reconforten feliçment.






divendres, 17 de març de 2017

Biblioemocions







Connexió Papyrus és una iniciativa promoguda per treballadors de biblioteques i altres amics de les lletres i la cultura que aconsegueix donar més vida als llibres; tan els descatalogats de les biblioteques públiques com els provinents de donacions particulars.

El fons és a l’abast públic en un lateral de la Fàbrica de Celrà cada dissabte de 16:00 a 19:00h.

Allà s’hi pot trobar aquell enyorat conte infantil, el poemari i la novel·la que va marcar l’adolescència, els còmics de joventut, la història del rodatge d’una pel·lícula de culte o biografies. També llibres d’arts, ciències i temàtiques variades: jardineria, cuina, viatges, etc. Disposa de racons de lectura per a infants i adults. Papyrus és una llibreria i una biblioteca social.

En la darrera visita vaig tenir l’oportunitat de retrobar el vell amic i company Jordi Artigal, que forma part de l’equip de Connexió. En Jordi ha dedicat la seva vida als llibres. Fa anys que treballa a la biblioteca d’en Massagran de Salt després de rodar la de Sant Gregori i haver estat llibreter a la Llibreria 22 de Girona. En la seva joventut en distribuïa de clandestins per Barcelona fins al punt que els monjos de Montserrat el varen refugiar quan la policia política li anava al darrere. D’aquella estada recorda les sessions de cinema que compartia amb els monjos i altres hostes forçosos. Una experiència que ha estat documentada per Arnau Olivar, el seu impulsor: Els cinefòrums de Montserrat. Sempre els llibres.

Quan vaig ullar les lleixes vaig tenir una gran sorpresa al trobar un quadern entranyable i ple de records: Crónicas del Ampurdán de Pere Juandó Arboix. (Ediciones Biblioteca Palacio de Perelada, 1969). Aquest llibret senzill de cinquanta-cinc pàgines va descobrir-me la història local quan jo tenia tretze anys. Recordo que va ser per via de Joan Bardella i Trinch de Peralada, company de curs al Seminari. Llavors fèiem tercer de batxiller. En Joan era fill d’una casa pagesa i també va ser per ell que vaig conèixer el cuixot cuit amb os. El pernil dolç de veritat. Una delícia. Fa relativament pocs anys ens vàrem tornar a trobar al parador de l’Obra Social del Palau de Peralada, ara El Grill del Celler. Hi feia de cambrer els caps de setmana. Al final no va poder materialitzar la seva vocació de Corresponsal de banca. A hores d'ara, però, la indústria ha bandejat la carn del pernil, els hereus de Miquel Mateu el paternalisme benèfic i els bancs les corresponsalies rurals.

Dies després, una nit vaig llegir l’article necrològic "En memòria de Josep Casas i Busquets" que el meu antic mestre i amic Antoni Romero va publicar al darrer número de la Revista del Baix Empordà (55). Vaig conèixer Josep Casas quan era el biciclista de Sant Joan de Palamós. Home polifacètic, va fer aportacions en el camp de la història cinematogràfica local  i la realització amateur, el sardanisme, la poesia i la il·lustració. Els caps de setmana treballava d’operador de cabina al Cinema Arinco de Palamós.

L’endemà a la tarda ho vaig comentar a l'amic Francesc Puntas, el nét de l'avi Sarrinat, i me va informar de circumstàncies recents d’en Josep, que era fill de Torroella de Montgrí.

I vet aquí que el matí següent vaig trobar a la bústia el llibre Poemes a Palamós de Josep Casas (Agrupació Sardanista Costa Brava, 1997) amb una presentació d’Antoni Romero. L’amic Àngel Rodríguez el va trobar a Papyrus de Celrà i el va adquirir per regalar-me'l.

Ja veieu que Connexió Papyrus també pot arribar a ser un obrador d’emocions. Biblioemocions, és clar.