Connexió Papyrus és una iniciativa promoguda per treballadors de biblioteques i altres amics de les lletres i la cultura que aconsegueix donar més vida als llibres; tan els descatalogats de les biblioteques públiques com els provinents de donacions particulars.
El fons és a l’abast públic en un lateral de la Fàbrica de Celrà cada dissabte de 16:00 a 19:00h.
Allà s’hi pot trobar aquell enyorat conte infantil, el poemari i la novel·la que va marcar l’adolescència, els còmics de joventut, la història del rodatge d’una pel·lícula de culte o biografies. També llibres d’arts, ciències i temàtiques variades: jardineria, cuina, viatges, etc. Disposa de racons de lectura per a infants i adults. Papyrus és una llibreria i una biblioteca social.
En la darrera visita vaig tenir l’oportunitat de retrobar el vell amic i company Jordi Artigal, que forma part de l’equip de Connexió. En Jordi ha dedicat la seva vida als llibres. Fa anys que treballa a la biblioteca d’en Massagran de Salt després de rodar la de Sant Gregori i haver estat llibreter a la Llibreria 22 de Girona. En la seva joventut en distribuïa de clandestins per Barcelona fins al punt que els monjos de Montserrat el varen refugiar quan la policia política li anava al darrere. D’aquella estada recorda les sessions de cinema que compartia amb els monjos i altres hostes forçosos. Una experiència que ha estat documentada per Arnau Olivar, el seu impulsor: Els cinefòrums de Montserrat. Sempre els llibres.
Quan vaig ullar les lleixes vaig tenir una gran sorpresa al trobar un quadern entranyable i ple de records: Crónicas del Ampurdán de Pere Juandó Arboix. (Ediciones Biblioteca Palacio de Perelada, 1969). Aquest llibret senzill de cinquanta-cinc pàgines va descobrir-me la història local quan jo tenia tretze anys. Recordo que va ser per via de Joan Bardella i Trinch de Peralada, company de curs al Seminari. Llavors fèiem tercer de batxiller. En Joan era fill d’una casa pagesa i també va ser per ell que vaig conèixer el cuixot cuit amb os. El pernil dolç de veritat. Una delícia. Fa relativament pocs anys ens vàrem tornar a trobar al parador de l’Obra Social del Palau de Peralada, ara El Grill del Celler. Hi feia de cambrer els caps de setmana. Al final no va poder materialitzar la seva vocació de Corresponsal de banca. A hores d'ara, però, la indústria ha bandejat la carn del pernil, els hereus de Miquel Mateu el paternalisme benèfic i els bancs les corresponsalies rurals.
Dies després, una nit vaig llegir l’article necrològic "En memòria de Josep Casas i Busquets" que el meu antic mestre i amic Antoni Romero va publicar al darrer número de la Revista del Baix Empordà (55). Vaig conèixer Josep Casas quan era el biciclista de Sant Joan de Palamós. Home polifacètic, va fer aportacions en el camp de la història cinematogràfica local i la realització amateur, el sardanisme, la poesia i la il·lustració. Els caps de setmana treballava d’operador de cabina al Cinema Arinco de Palamós.
L’endemà a la tarda ho vaig comentar a l'amic Francesc Puntas, el nét de l'avi Sarrinat, i me va informar de circumstàncies recents d’en Josep, que era fill de Torroella de Montgrí.
I vet aquí que el matí següent vaig trobar a la bústia el llibre Poemes a Palamós de Josep Casas (Agrupació Sardanista Costa Brava, 1997) amb una presentació d’Antoni Romero. L’amic Àngel Rodríguez el va trobar a Papyrus de Celrà i el va adquirir per regalar-me'l.
Ja veieu que Connexió Papyrus també pot arribar a ser un obrador d’emocions. Biblioemocions, és clar.
