Jordi Dalmau va crear i
mantenir l’espai mensual «Un instant» al Full Parroquial de la diòcesi de
Girona (2003-2011). Triava una fotografia
i redactava un peu que expressava la reflexió que li suscitava la imatge.
Ara s’acaba d’editar un
aplec d’aquells textos amb el mateix títol «Un instant» però amb una singularitat:
Miquel Bohigas és l’autor de les fotografies. També del disseny gràfic i
l’edició.
Ha estat una experiència
interessant: en Jordi havia posat textos a unes imatges i ara en Miquel ha
posat imatges als textos d’en Jordi. La conjunció transparenta inspiració i
qualitat tan per la imatge com per la lletra. Tanmateix, el llibre està ben
acabat i estampat a Baviera.
Jordi Dalmau i Miquel
Bohigas coincideixen en un mateix compromís cívic; encara que un cerca en l’espiritualitat
i l’altre indaga en l’expressió plàstica. Contemplació i imaginació, ideals de
dos homes lliures que s’han avingut amb predisposició tot respectant les seves
creences.
Un dels textos d’en Jordi ve
referit a les figures del pessebre. Al Full va ser il·lustrat amb les peces que
es conserven a la cripta del monestir de Cuixà. Al llibre, en Miquel –que
coneixia el text però no la fotografia-, va optar per les figures d’argila
cuita del ceramista Serge Castillo que porten per títol Camí de l’Exili i
formen part del fons del Museu Memorial de l’Exili (MUME) de la Jonquera.
Estem davant un pessebre representatiu
de molts ciutadans de Catalunya i Sepharad perseguits a resultes de la Guerra Civil Espanyola (1936-1939). Josep, Maria i Jesús també eren perseguits a les
terres de Judea fa dos mil anys. Les figures de Camí de l’Exili són una
(sagrada) família de perdedors de la guerra que va dirigir un cabdill que deia
ser-ho per la gràcia de Déu.
Ara us presentem la imatge i
el text a manera de nadala per agrair els afanys d’uns amics fraterns i alhora recordar
els humans que pateixen violència: Perquè tenia fam, i no em donàreu menjar;
tenia set, i no em donàreu beure; era foraster, i no em vau acollir; anava
despullat, i no em vau vestir; estava malalt o a la presó, i no em vau visitar.
(Mt 25, 42-43).
Bon Nadal a tots!
 |
| «Chemin de l’Exil», de Serge Castillo (2008), formada per dues figures d’argila cuita. Escultura 1 (Home): 91 x 34 cm. Escultura 2 (Dona i nen): 87 x 32 cm. Museu Memorial de l’Exili (MUME), la Jonquera. |
Amb la seva credulitat les
figures del pessebre enrasen igualtats, colors, escalons socials. Tots som del
mateix fang. Tots som com infants que manegen humilitats i poders, pastors i
reis. Passats Nadal i Reis, si fóssim coherents amb aquesta senzillesa, no
hauríem de desmuntar una escenografia tan humanista.
Text
de Jordi Dalmau. Fotografia de Miquel Bohigas.
