dimarts, 3 de maig de 2016

Quart, poble de terrissers




El Museu de la Terrissa de Quart es troba a l'antiga bòbila de Can Ginesta, el darrer edifici que es conserva amb xemeneia. Fotografia de Joan Vicens/MTQ.






Jaume Marcó Cambó, Josep Mestres Gumbau, Eloi Mora Bonadona,
Joan Quintana Puigdevall, Pere Ginesta Falgàs, Pere Mateu Sagrera,
Xavier Córdoba Vives i Quim Cufí Solé.
PARAULES QUE TREBALLEN EL FANG
Recull de mots i locucions dels oficis de terrisser
i rajoler a Quart.
Cossetània Edicions, Valls, 2016, 71 p.





Al Gironès s’identifica una artesania: la terrissaire de Quart. Més de cinc-cents anys de treball situen aquesta població en el triangle ceramista del nord-est peninsular amb Breda i la Bisbal d’Empordà.

L’activitat ha estat objecte d’estudi per diferents disciplines i ara es completa amb el repertori lingüístic Paraules que treballen el fang. Un treball que té com a font primària la memòria entre generacions de menestrals i obrers amb uns continguts sortits directament de les terrisses, els tallers i els forns.

Aquesta és una obra completament coral. N’han estat els artífexs vuit membres de l’Associació de Terrissers Artesans, els quals hi han aportat coneixement rastrejant els vestigis de l’argot de l’ofici, amb la col·laboració dels museòlegs Josepa Parés Rigau i Joan Vicens Tarré; i amb el suport de Carles Riuró Illa, empresari de la Construcció.

El pròleg és de Narcís Soler Masferrer, president de l’Institut d’Estudis Gironins i autor de recerca aplicada a la terrissa i els terrissaires. El fotògraf Jordi S. Carrera és el creador d’un reportatge exhaustiu. En conjunt, una feinada en tots els aspectes: conceptualització, treball de camp i manejament. L’esforç, però, ha valgut la pena. L’objectiu és certament plausible.

El contingut abasta un registre de 449 entrades, adscrites en nou apartats que es corresponen amb els propis àmbits referencials de les fases de producció: la terrera, la preparació de la terra, la preparació del fang, la feina del treballador, el guarniment, decoració i acabament de la peça; l’assecat, l’envernissat, la cuita i els forns, i l’emmagatzematge i distribució de l’objecte. I això amb el suport de 112 imatges seleccionades que documenten visualment eines i feines.

Les paraules de l’ofici de terrisser i rajoler són tan antigues i singulars que difícilment ultrapassen les parets dels tallers o els límits del terme municipal. El Centre de Terminologia (TERMCAT) és una font de referència obligada. De la consulta de només quatre veus a l’atzar: «fauça», «gramallor», «esparna» i «biot» es desprèn que no hi són documentades. Una prova que la contribució feta per l’Associació de Terrissers Artesans era necessària per a la salvaguarda d’un patrimoni lingüístic en risc de desaparició.

L’aplec lexicogràfic retorna a aquell interès de l’Associació Catalanista de Sant Feliu de Guíxols quan, ara fa exactament un segle, va organitzar un concurs per recollir el vocabulari de la indústria suro-tapera que va acabar editant mossèn Antoni Griera, el mossèn Alcover català. Sort n’ha tingut la llengua d’aquests capellans visionaris, pencaires, geniüts i bel·licosos.

A casa conservo aquest glossari del suro que fa més de trenta anys me va vendre –fotocopiat i (massa) ben enquadernat- el llibreter Josep Junqué a la seva casa-despatx-magatzem del carrer de Pals de Palafrugell. I justament aquest dies estic llegint Els ponts trencats de Manuel Milián Mestre, que esmenta la dedicació del seu oncle capellà Manuel Milián Boix com a corresponsal de Joan Coromines. Milián Mestre es fa ressò d’una visita del filòleg a casa seva: «El tenia fascinat el català antic dels masovers morellans, els quals visitava a cavall, acompanyat pel meu pare, caçant paraules i dites dels monts de Morella. » (p. 90). Una feina que s’ha esdevingut ara a Quart amb les Paraules que treballen el fang.

L’aliança estratègica entre l’Associació de Terrissers Artesans i l’Ajuntament de Quart es concreta en el Museu de la Terrissa, que és l’equipament que valora el sector productiu i acreix la marca local. Un museòleg de professió i vocació hi exerceix amb entusiasme i empeny. Enhorabona!










Museu de la Terrissa de Quart. La imatge superior correspon a l'espai d'assecatge de les peces abans d'anar al forn. La imatge inferior mostra l'àmbit de les famílies terrisseres d'abans i ara. Fotografies de Laura Ensesa/MTQ.